Cinema

Hospital de Sant Pau

L’Hospital de Sant Pau va ser projectat per l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner. Es tracta d’un conjunt hospitalari que aplica el paradigma de la ciutat-jardí format per diversos pavellons i dependències, com ara una església, d’estil modernista. La seva construcció es va iniciar l’any 1902 i finalitzà el 1930, després de nombroses paralitzacions per la manca de recursos econòmics.

El projecte ocupa una àrea equivalent a 9 mançanes de l’eixample i consta d’un edifici principal, que fa les funcions de pavelló d’entrada i de centre administratiu i biblioteca, i de 27 pavellons dividits per especialitats mèdiques i serveis sanitaris. Una de les característiques més peculiars és que tots els immobles estan comunicats per una àmplia xarxa de galeries subterrànies per traslladar els malalts sense haver de sortir a l’exterior.

El 1997 fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Hospital del Mar
Passeig Marítim 25-29
Al començament del segle XX Barcelona havia crescut molt i la industrialització i la densificació havien provocat en molts indrets de la ciutat un entorn gens saludable, amb una mortalitat molt elevada. La gran epidèmia del tifus de 1914 originà, entre altres solucions, l’acord per construir un Hospital Municipal d’Infecciosos, que es va inaugurar molt més tard, l’1 de gener de 1931, en un angle del passeig Marítim, on ja hi havia des de 1905, un establiment dedicat específicament als infectats per la pesta bubònica. Més endavant va ser conegut com Hospital de Nostra Senyora del Mar i ara és simplement l’Hospital del Mar. Des de 1971 és centre docent gràcies a un conveni amb la Universitat Autònoma de Barcelona. El 1973 es va construir l’actual edifici i el 1992 s’hi van afegir els consultoris situats al davant (són aquests els que apareixen a la majoria de pel•lícules).

La Rambla
La Rambla
La Rambla, en el seu origen, era una riera per on baixaven les aigües cap al mar, flanquejant la muralla medieval del segle XIII. Entre els segles XVI-XVII la riera es va anar configurant com a carrer amb la construcció d’una sèrie d’edificis conventuals, centres d’ensenyament i un teatre, tots ells de grans dimensions. A finals del segle XVII, amb l’enderrocament progressiu de la muralla, es va ordenar la Rambla, potenciant el seu caràcter de passeig, fet que motivà la construcció d’importants edificis senyorials. La desamortització de bens eclesiàstics del segle XIX, comportà el canvi definitiu de la Rambla. Els vells convents varen ésser substituïts per una plaça pública, un mercat, un teatre i altres edificis. A més, el passeig s’anava dotant de petits equipaments com les parades de flors i d’ocells, el quioscos, les cadires, les fonts i els fanals, que amb el pas del temps, s’han convertit amb els seus elements més característics i populars. Actualment, la Rambla està dividida en cinc trams: la de Canaletes, la dels Estudis, la de les Flors, la dels Caputxins i la de Santa Mònica. Noms que permeten recordar diferents etapes en la història del passeig més popular de Barcelona.

MACBA
Plaça dels Àngels 1
El Museu d’Art Contemporani de Barcelona, conegut per les seves sigles MACBA, està dedicat principalment a l’exposició d’obres realitzades a partir de la segona meitat del segle XX. Els antecedents de l’actual museu es remunten a 1959, quan el crític d’art Alexandre Cirici amb l’ajut de Cesareo Rodríguez Aguilera van encapçalar un grup de persones que va començar a reunir una col•lecció d’obres amb l’objectiu que servís com a base del futur museu. La idea no va ser recuperada fins al 1985, quan es va crear un consorci entre les administracions barcelonines i catalanes, a les quals se’ls hi va unir dos anys després la Fundació Museu d’Art Contemporani, de caràcter privat. El MACBA va obrir les portes el novembre de 1995.

La construcció de l’edifici es va encarregar a l’arquitecte Richard Meier. Amb un estil racionalista, combina les línies rectes amb les corbes, en un diàleg constant entre els espais interiors i la llum exterior. La utilització del color blanc, complementat amb l'ús de claraboies de cristall i de materials reflectants, fa que l'edifici disposi d'una especial lluminositat.

Monument a Colom
Plaça Portal de la Pau
Al final de la Rambla, davant del Port Vell de Barcelona, es troba el Portal de la Pau amb un dels monuments més representatius de la ciutat, dedicat al descobridor Cristòfol Colom. Inaugurat l’any de l’Exposició Universal del 1888, fou projectat per l’arquitecte Gaietà Buïgas, pare de l’autor de les fonts de Montjuïc.
Sobre una base de pedra s’aixeca una columna de ferro de 51 metres, rematada per una corona on està situat un mirador, al qual es pot accedir amb un ascensor interior, i una coberta esfèrica que suporta l’estàtua de set metres d’altura de Cristòfol Colom, obra de Rafael Atché. La base octogonal està flanquejada per vuit lleons, obra d’Agapit Vallmitjana, i per quatre grups escultòrics de personatges vinculats amb la Corona d’Aragó i que varen participar en el descobriment. Intercalades als grups, quatre matrones al•legòriques de Catalunya, Aragó, Castella i Lleó. A cada costat de l’octògon, vuit relleus de bronze amb escenes de la vida de Colom, obres de Josep Llimona i Antoni Vilanova que varen ser robades poc desprès de la seva inauguració, substituïts el 1929 per altres dels escultors Fuxà i Carbonell. Destacar el paper preponderant donat als personatges representatius de la participació catalana en el descobriment, mentre que els Reis Catòlics o els germans Pinzón entre altres, són representats en simples medallons.

Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC)

El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) va ser inaugurat en la seva ubicació actual, al Palau Nacional de Montjuïc, l’any 2004, tot i que fou fundat com a institució l’any 1990. Aquest palau se situa en el vessant de la muntanya homònima, oferint una panoràmica privilegiada de la ciutat i fou construït amb motiu de l’Exposició Universal de 1929. A començament de la dècada de 1990 va iniciar un llarg procés de rehabilitació quan va ser designat com a seu definitiva del museu. El MNAC va ser inaugurat parcialment el 1995 amb l’obertura de la important col•lecció d’art romànic. Finalment, el 2004 es van completar les obres d’adequació de l’immoble i totes les col•leccions del museu van quedar oficialment obertes al públic.

Palau de la Música Catalana
Carrer Palau de la Música 4-6
Realitzat a partir del projecte de Lluís Domènech i Montaner entre 1905 i 1908, aquest edifici singular va constituir l’obra cabdal del Modernisme català i el símbol de la Renaixença de la cultura catalana. El Palau encarregat per l’Orfeó Català, institució coral fundada pel mestre Lluís Millet, s’alça en el solar de l’antic convent de Sant Francesc de Paula. L’edifici s’estructura al voltant de la sala de concerts de planta oval, planta baixa i dos pisos. El cos principal es sustenta en columnes que configuren uns grans arcs d’accés. Una balconada amb columnes revestides de mosaics envolta les dues façanes amb un interessant grup escultòric de Miquel Blay a la cantonada que simbolitza la cançó popular. Al segon pis hi havia fanals que s’han perdut, però queden els busts dels músics Palestrina, Bach, Beethoven i Wagner, obra d’Eusebi Arnau. A l’interior, la sala de concerts és una embriagadora successió d’escultures, vidrieres policromades, mosaics i elements decoratius que juguen, constantment, amb la percepció de la llum i el color. La imatge més famosa de la sala és la enorme i espectacular claraboia de vidre acolorit amb forma de campana invertida, d’una tona de pes. L’escenari de la sala és, sens dubte, l’escultura més espectacular del Palau. Dissenyat per Domènech i Montaner, però elaborat per Pau Gargallo, mostra tota la bellesa i esplendor del modernisme català.
L’ampliació realitzada el 2003 per Oscar Tusquets ha permès deixar a la vista la immensa vidriera original de Domènech que quedava amagada per la presència de l’església de l’antic convent.

Parc de l'Espanya Industrial
Plaça Antoni Pérez i Moya
El parc ocupa l’espai de l’antiga fàbrica tèxtil L'Espanya Industrial, fundada per la família Muntades el 1847, al municipi de Sants (aleshores independent de Barcelona), i que l’any 1853 ja funcionava a ple rendiment. Era coneguda amb el nom del Vapor Nou, en contraposició amb el Vapor Vell, també instal•lada a Sants, que produïa panes i velluts. La Espanya Industrial era la fàbrica més important i amb més renom del municipi, fins el punt que en Fructuós Gelabert, pioner del cinema a Catalunya i Espanya, va rodar una de les seves primeres pel•lícules a l’any 1897 (any de l’agregació de Sants a Barcelona), sobre la sortida d’obrers un dia feiner. Varen ser només vint metres de cinta, però figuren en totes les histories del cinema. Als anys 60 del segle passat, la fàbrica es va traslladar a Parets (població del Vallès Oriental). En tancar-se la fàbrica situada a Sants, la intenció dels propietaris era urbanitzar les set hectàrees de terreny i fer-hi pisos per a 10.000 persones. L’any 1985, gràcies a les reivindicacions dels veïns, s’inaugurava el parc de l’Espanya Industrial, dissenyat per l’arquitecte basc Luis Peña Ganchegui.

Parc de la Ciutadella

El Parc de la Ciutadella és un dels més grans de Barcelona. El seu nom prové del fet que es va construir en l’emplaçament de l’antiga fortalessa que Felip V ordenà construir el 1715 per atemorir i vigilar la ciutat. Durant la revolució de setembre de 1868, el general Prim va cedir la Ciutadella a la ciutat i, com a símbol de l’opressió del govern central sobre Barcelona, es va procedir al seu enderrocament entre els anys 1869 i 1888, en un ambiciós projecte urbanístic vinculat també a l’enrunament de les muralles de Barcelona i el creixement de la ciutat. Dels edificis que formaven l’antiga fortificació, només es van conservar el palau del Governador, la capella i l’arsenal. Així, amb motiu de la celebració de l’Exposició Universal de 1888, l’alcalde Francesc Rius i Taulet va impulsar la construcció dels jardins per acollir alguns dels pavellons dels països expositors i diverses instal•lacions que han perviscut, com l’Umbracle, l’Hivernacle o els edificis modernistes seus del Museu de Geologia i de Zoologia, respectivament.

Parc de Recerca Biomèdica
Carrer Dr. Aiguader 88
Inaugurat el 2006, és una gran infraestructura científica d’àmbit europeu en el camp de la recerca biomèdica que té com objectius l’estudi de la base genètica i molecular de la vida i la solució dels problemes de salut emergents. Reuneix més de 1.000 persones de 30 nacionalitats que treballen en uns 80 projectes de recerca. El parc constitueix un projecte científic innovador i ambiciós que pretén convertir Barcelona en una de les grans capitals de recerca biomèdica d’Europa.
L’edifici ocupa 55.000 metres quadrats construïts. Té una complexa geometria, bàsicament el•líptica, amb estructura perimetral inclinada. És sostingut per 110 tensors metàl•lics per planta, el 40% de l’estructura se sosté des del sostre mentre que la resta està sostinguda pels nuclis centrals de formigó. La façana està coberta per cedre roig que controla la incidència de llum i el sol, i n’agilitza l’estructura. Malgrat el fet que només un 18% de la façana està coberta de fusta, dóna la sensació d’estar-ho completament. El sostre està cobert de plaques solars per a la producció d’energia.

/ Inici / Atractius