/ Inici / Atractius / Carrer FerranVersió per a imprimir
Carrer Ferran
  
|
.jpg.medium.jpg "El Perfume: historia de un asesino")
|
Informació Històrica del lloc
Aquest carrer que uneix la Plaça Sant Jaume i la Rambla, és un dels que tenen més sabor de Barcelona. Als anys 20 del segle passat eren molts els barcelonins que hi anaven a passejar per gaudir dels aparadors de les botigues més elegants de la ciutat. I és que des de finals del segle XIX, algunes de les joieries i plateries més importants de Barcelona eren en aquest carrer. El seu traçat rectilini, començat el 1824 a partir d’un projecte de l’arquitecte Josep Mas i Vila, contrastava amb els complicats carrerons medievals de la Barcelona de l’època. Aquest arquitecte va ser també l’autor de la façana de l’Ajuntament. Als seus inicis el carrer s’anomenava Ferran VII en homenatge al rei que governava aleshores. Ara bé, com no era un rei molt volgut pels ciutadans van ometre ben aviat el setè. Com tants altres carrers de la ciutat, el seu nom ha anat canviant segons el moment històric, fins que als anys setanta del segle passat amb l’arribada de la democràcia va recuperar el seu nom original, però aquest cop oficialment sense el setè.
Per conèixer millor la zona
La plaça Sant Jaume és el punt neuràlgic tradicional de Barcelona on convergien els dos carrers principals de la ciutat romana: "el cardo maximus i el decumanus". Gràcies a l’obertura del carrer Ferran, el petit espai quadrat de la plaça es va convertir en el que és avui, donant pas al traçat dels nous carrers Jaume I i Princesa. La transformació de la zona va motivar l’enderrocament de l’església medieval de Sant Jaume i, com a conseqüència, quedaren encarades la nova façana de la Casa de la Ciutat i la del Palau de la Generalitat. Des de la plaça Sant Jaume, un cop al carrer Ferran, el primer que hom troba a l’esquerra és el breu i encantador passatge de l’Ensenyança i, a continuació, el cèlebre carrer d’Avinyó que és l’únic que arriba sense interrupcions al passeig de Colom. Aquest carrer va donar nom a un dels quadres més famosos del segle XX “Les senyoretes d’Avinyó”, obra de Pablo Picasso i que és un clar homenatge als prostíbuls que hi havia i que tan bé coneixia el pintor. Entre els carrers Rauric i Avinyó es troba l’església de Sant Jaume d’accidentada història. Té el seu origen en una sinagoga que l’any 1394 els jueus conversos van transformar en església cristiana. Va sofrir molts canvis i, avui, de l’edifici original encara es conserva una part significativa de la façana. En front de l’església va haver un arsenal on els romans celebraven els seus torneigs i festes. El passatge Madoz dóna accés a la Plaça Reial abans d’arribar a la Rambla just en front del Gran Teatre del Liceu.
MAPA
 |
Barcelona Movie Walks '23 |  |