/ Inici / Atractius / Hospital de Sant PauVersió per a imprimir
Hospital de Sant Pau
.JPG.medium.jpg) .JPG.medium.jpg) .JPG.medium.jpg)
|
|
Informació Històrica del lloc
L’Hospital de Sant Pau va ser projectat per l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner. Es tracta d’un conjunt hospitalari que aplica el paradigma de la ciutat-jardí format per diversos pavellons i dependències, com ara una església, d’estil modernista. La seva construcció es va iniciar l’any 1902 i finalitzà el 1930, després de nombroses paralitzacions per la manca de recursos econòmics.
El projecte ocupa una àrea equivalent a 9 mançanes de l’eixample i consta d’un edifici principal, que fa les funcions de pavelló d’entrada i de centre administratiu i biblioteca, i de 27 pavellons dividits per especialitats mèdiques i serveis sanitaris. Una de les característiques més peculiars és que tots els immobles estan comunicats per una àmplia xarxa de galeries subterrànies per traslladar els malalts sense haver de sortir a l’exterior.
El 1997 fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
El projecte ocupa una àrea equivalent a 9 mançanes de l’eixample i consta d’un edifici principal, que fa les funcions de pavelló d’entrada i de centre administratiu i biblioteca, i de 27 pavellons dividits per especialitats mèdiques i serveis sanitaris. Una de les característiques més peculiars és que tots els immobles estan comunicats per una àmplia xarxa de galeries subterrànies per traslladar els malalts sense haver de sortir a l’exterior.
El 1997 fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Per conèixer millor la zona
El principal atractiu turístic de la zona és, sense cap mena de dubte, el temple expiatori de la Sagrada Família, obra de l’arquitecte català Antoni Gaudí.
L’origen del temple expiatori de la Sagrada Família es remunta a 1869, quan Josep Maria Bocabella va tenir la idea d’aixecar un temple en honor de la Sagrada Família. Després de comprar uns terrenys, els 1882 s’inicià la construcció d’una església d’estil neogòtic amb l’objectiu d’erigir una catedral dels pobres. El primer arquitecte va ser Francesc de Paula Villar, però la falta d’entesa amb Bocabella va portar que aquest fes un canvi radical. Va ser substituït per Antoni Gaudí, que va presentar un nou projecte molt més ambiciós. Planteja un conjunt original i atrevit on la verticalitat destaca principalment. El temple fou ideat com una construcció simbòlica, amb una gran torre central dedicada al Salvador de 170 metres i amb tres façanes monumentals: l’oriental del Naixement de Crist amb una profusa decoració naturalista i pràcticament finalitzada per Gaudí; l’occidental de la Passió i Mort iniciada al 1954 i acabada recentment on destaca el pòrtic amb escultures de Josep Maria Subirachs; i la meridional de la Glòria que serà la façana principal i que està pendent de construir. L’interior s’estructura com una planta basilical en cinc naus aguantades per columnes iniciades amb creuer, àbsis amb girola i capelles radials, trassepte i cripta. Actualment, continuen les obres de l’edifici amb la nau en un estat molt avançat de construcció. L’Any 2005, la UNESCO va declarar Patrimoni de la Humanitat la façana del Naixement i la cripta.
L’origen del temple expiatori de la Sagrada Família es remunta a 1869, quan Josep Maria Bocabella va tenir la idea d’aixecar un temple en honor de la Sagrada Família. Després de comprar uns terrenys, els 1882 s’inicià la construcció d’una església d’estil neogòtic amb l’objectiu d’erigir una catedral dels pobres. El primer arquitecte va ser Francesc de Paula Villar, però la falta d’entesa amb Bocabella va portar que aquest fes un canvi radical. Va ser substituït per Antoni Gaudí, que va presentar un nou projecte molt més ambiciós. Planteja un conjunt original i atrevit on la verticalitat destaca principalment. El temple fou ideat com una construcció simbòlica, amb una gran torre central dedicada al Salvador de 170 metres i amb tres façanes monumentals: l’oriental del Naixement de Crist amb una profusa decoració naturalista i pràcticament finalitzada per Gaudí; l’occidental de la Passió i Mort iniciada al 1954 i acabada recentment on destaca el pòrtic amb escultures de Josep Maria Subirachs; i la meridional de la Glòria que serà la façana principal i que està pendent de construir. L’interior s’estructura com una planta basilical en cinc naus aguantades per columnes iniciades amb creuer, àbsis amb girola i capelles radials, trassepte i cripta. Actualment, continuen les obres de l’edifici amb la nau en un estat molt avançat de construcció. L’Any 2005, la UNESCO va declarar Patrimoni de la Humanitat la façana del Naixement i la cripta.
MAPA
 |
Barcelona Movie Walks '24 |  |