/ Inici / Atractius / Plaça EspanyaVersió per a imprimir
Plaça Espanya
   
|
|
Informació Històrica del lloc
És un espai urbà situat a l’encreuament de la Gran Via amb les avingudes del Paral•lel i de la Reina Maria Cristina i els carrers de Tarragona i de la Creu Coberta. En aquest indret hi havia hagut la creu de terme coneguda amb el nom de la Creu Coberta, i era el lloc on s’havien instal•lat les forques per a les execucions, fins que varen ser traslladades a la Ciutadella, el 1715.
L’urbanització actual data de l’any 1929, amb motiu de l’Exposició Internacional celebrada a Barcelona. Al centre de la plaça destaca una font monumental projectada per l’arquitecte Josep Maria Jujol com a fita d’entrada a l’Exposició de l’any següent. Tot i disposar de la maqueta mesos abans, les obres no van començar fins el gener de 1929, quan faltaven només quatre mesos per inaugurar l’Exposició, per la qual cosa no es va poder acabar a temps. Jujol va fer la font amb tres escultors, entre els quals destacava Miquel Blay, que es va encarregar de les tres principals escultures, que representaven els rius Guadalquivir, Tajo i Ebre. Els germans Oslé van fer tres figures de peu que encarnen l'Abundància, la Salut i la Navegació. El coronament escultòric, que conté un peveter amb la seva flama, va ser dut a terme per Frederic Llobet. Tres columnes d'onze metres cadascuna, pensades per Jujol, també són símbols: de l'Heroisme, la Religió i les Arts. El conjunt és un homenatge a l’aigua.
L’urbanització actual data de l’any 1929, amb motiu de l’Exposició Internacional celebrada a Barcelona. Al centre de la plaça destaca una font monumental projectada per l’arquitecte Josep Maria Jujol com a fita d’entrada a l’Exposició de l’any següent. Tot i disposar de la maqueta mesos abans, les obres no van començar fins el gener de 1929, quan faltaven només quatre mesos per inaugurar l’Exposició, per la qual cosa no es va poder acabar a temps. Jujol va fer la font amb tres escultors, entre els quals destacava Miquel Blay, que es va encarregar de les tres principals escultures, que representaven els rius Guadalquivir, Tajo i Ebre. Els germans Oslé van fer tres figures de peu que encarnen l'Abundància, la Salut i la Navegació. El coronament escultòric, que conté un peveter amb la seva flama, va ser dut a terme per Frederic Llobet. Tres columnes d'onze metres cadascuna, pensades per Jujol, també són símbols: de l'Heroisme, la Religió i les Arts. El conjunt és un homenatge a l’aigua.
Per conèixer millor la zona
L’avinguda de la Reina Maria Cristina és l’entrada principal a la muntanya de Montjuïc. L’Exposició Internacional de 1929 va fer possible la seva remodelació, creant nous jardins i construccions tan significatives per a la ciutat com la Font Màgica, el pavelló Mies van der Rohe, el teatre Grec, l’Estadi Olímpic o el Poble Espanyol. El 1975 va obrir la Fundació Miró i, pocs anys abans, s’havien inaugurat els jardins de Mossén Cinto Verdaguer i els de Costa i Llobera. Els Jocs Olímpics del 1992 van permetre incorporar-hi noves instal•lacions a la ciutat com l’Anella Olímpica, format per l’Estadi Olímpic, el palau Sant Jordi, les piscines Picornell, el palau INEFC i la torre de Telcomunicacions. L’any 2002, un nou equipament cultural s’ha afegit a les nombroses instal•lacions culturals de la muntanya. La Fundació “La Caixa” ha restaurat l’antiga fàbrica tèxtil Casaramona per instal•lar-hi la seva nova seu cultural: CaixaForum.
Molt a prop de la plaça d’Espanya es troba el parc de l’Escorxador, on cal destacar l’escultura de Joan Miró coneguda per “Dona i Ocell”, situada al mig d’un estany i inaugurada el 1983, vuit mesos abans de la mort de l’autor.
Molt a prop de la plaça d’Espanya es troba el parc de l’Escorxador, on cal destacar l’escultura de Joan Miró coneguda per “Dona i Ocell”, situada al mig d’un estany i inaugurada el 1983, vuit mesos abans de la mort de l’autor.
MAPA
 |
Barcelona Movie Walks '23 |  |