/ Inici / Atractius / Plaça de la MercèVersió per a imprimir
Plaça de la Mercè
  .JPG.medium.jpg) .JPG.medium.jpg)
|
.jpg.medium.jpg "El Perfume: historia de un asesino")
|
Informació Històrica del lloc
La plaça de la Mercè deu el seu nom a la basílica de la Mare de Déu de la Mercè, construïda per l’arquitecte Josep Mas el 1775. Sis anys abans que complís un segle, el papa va acceptar que la Mercè fos declarada patrona de la ciutat. Durant anys, el rector de la Mercè va intentar sense èxit l’enderroc d’un conjunt de cases situades al davant de l’església per crear-hi una plaça que permetés el lluïment dels casaments. Amb el retorn de la democràcia (1976) el barri de la Mercè va reviure una activitat urbanística que entre altres actuacions va permetre, finalment, que l’any 1982 s’iniciaren les obres d’enderrocament de l’illa de cases entre el carrer Ample i els carrers Louis Braille, de la Mercè i Voltes, obtenint un nou espai molt més ampli que va donar lloc a l’actual plaça.
Per conèixer millor la zona
La plaça, rectangular, està presidida en un extrem per la façana de la basílica de la Mercè i a l’altre per la Font de Neptú, voltada d’alzines, mentre que a la banda muntanya hi destaquen les façanes de l’antic edifici de la Societat del Crèdit Mercantil i de la casa número 13 del carrer Ample, avui dia seu de l’Escola Superior de Disseny Elisava. A la banda mar, es troben tres edificis entre mitgeres diferents però amb prou elements comuns a les façanes com per proporcionar-los un cert caràcter unitari. A la mateixa banda, a l’extrem més pròxim al temple hi ha la cantonada de l’edifici de l’antic convent de la Mercè, ara Capitania General, amb una porta de marbre de meitat del segle XVII.
L’església de la Mercè és obra de Josep Mas i data de 1765-75, responent als models de la Contrarreforma. Té planta de creu llatina amb cimbori i cúpula de creuer. La façana és interessant per ser l’únic exemple del Barroc barceloní que combina el frontis pla i els murs còncaus. És significatiu i no massa corrent en una església urbana el cambril afegit el 1888, on es venera la imatge gòtica de la Mare de Déu de la Mercè, atribuïda a Pere Moragues. La font de Neptú, obra d’Adrià Ferran, fou inaugurada al port de Barcelona el 1826. Després de passar per la muntanya de Montjuïc, el 1983 a l’inaugurar la nova plaça de la Mercè es va instal•lar en el seu emplaçament actual. Els edificis número 10 i 12 de la plaça van ser rehabilitats a principi dels anys noranta acollint el Rectorat, entre altres serveis, de la Universitat Pompeu Fabra.
La plaça es troba molt a prop del passeig Colom i de la Rambla.
L’església de la Mercè és obra de Josep Mas i data de 1765-75, responent als models de la Contrarreforma. Té planta de creu llatina amb cimbori i cúpula de creuer. La façana és interessant per ser l’únic exemple del Barroc barceloní que combina el frontis pla i els murs còncaus. És significatiu i no massa corrent en una església urbana el cambril afegit el 1888, on es venera la imatge gòtica de la Mare de Déu de la Mercè, atribuïda a Pere Moragues. La font de Neptú, obra d’Adrià Ferran, fou inaugurada al port de Barcelona el 1826. Després de passar per la muntanya de Montjuïc, el 1983 a l’inaugurar la nova plaça de la Mercè es va instal•lar en el seu emplaçament actual. Els edificis número 10 i 12 de la plaça van ser rehabilitats a principi dels anys noranta acollint el Rectorat, entre altres serveis, de la Universitat Pompeu Fabra.
La plaça es troba molt a prop del passeig Colom i de la Rambla.
MAPA
 |
Barcelona Movie Walks '23 |  |