/ Inici / Atractius / Plaça Sant JaumeVersió per a imprimir
Plaça Sant Jaume
.JPG.medium.jpg) .JPG.medium.jpg) .JPG.medium.jpg) .JPG.medium.jpg) .JPG.medium.jpg)
|
|
Informació Històrica del lloc
Era el punt neuràlgic tradicional de l’antiga ciutat romana de Bàrcino, on convergien els dos carrers principals: “el cardo maximus” (actualment carrers del Bisbe i de la Ciutat) i “el decumanus” (avui carrers Llibreteria i Call). L’indret on ara hi ha la plaça, corresponia al fòrum, l’àrea on es trobaven les construccions dedicades a les reunions de les autoritats, de la justícia o dels negocis. Gràcies a l’obertura del carrer Ferran, el petit espai quadrat de la plaça es va convertir en el que és avui dia, donant pas al traçat dels nous carrers Jaume I i Princesa. La transformació de la zona va motivar l’enderrocament de l’església medieval de Sant Jaume i, com a conseqüència, quedaren encarades la nova façana de la Casa de la Ciutat i la del Palau de la Generalitat (banda mar i muntanya respectivament). Ja sigui per celebracions o per reivindicacions de tot tipus, la plaça es pot veure sovint plena de gom a gom.
Per conèixer millor la zona
El Palau de la Generalitat és la seu de la presidència del govern de Catalunya i un dels pocs edificis d'origen medieval a Europa que es manté com a seu del govern i de la institució que el va construir: la Generalitat de Catalunya. La façana del carrer Sant Honorat és la part més antiga de l’edifici. Dos elements destacats de l’edifici són, sens dubte, el Saló de Sant Jordi, un espai de tres naus amb volta d’aresta romana i cúpula el•líptica, lloc de celebració d’actes representatius, i la façana principal que dóna a la plaça de Sant Jaume, d’una equilibrada elegància, acabada el 1602, representa l’exemple més valuós del Renaixement barceloní.
La Casa de la Ciutat és la seu del govern de Barcelona, institució que es remunta al segle XIII quan el rei Jaume I atorgà a la ciutat el dret d’escollir els regidors i consellers i es constituí el Consell de Cent. Precisament, la sala més emblemàtica de l’Ajuntament és el Saló de Cent, inaugurat l’any 1373, de planta quadrangular i arcs de mig punt, té a més un enrajolat que representa motius gremials i les parets són cobertes amb tapissos quadribarrats. La façana principal que dóna a la plaça de Sant Jaume és una obra neoclàssica purista projectada entre 1831 i 1847. Fou molt discutida en el seu temps per ser obra del corrent progressista que recolzava l’austeritat i el retorn a les fonts hel•lèniques.
La Casa de la Ciutat és la seu del govern de Barcelona, institució que es remunta al segle XIII quan el rei Jaume I atorgà a la ciutat el dret d’escollir els regidors i consellers i es constituí el Consell de Cent. Precisament, la sala més emblemàtica de l’Ajuntament és el Saló de Cent, inaugurat l’any 1373, de planta quadrangular i arcs de mig punt, té a més un enrajolat que representa motius gremials i les parets són cobertes amb tapissos quadribarrats. La façana principal que dóna a la plaça de Sant Jaume és una obra neoclàssica purista projectada entre 1831 i 1847. Fou molt discutida en el seu temps per ser obra del corrent progressista que recolzava l’austeritat i el retorn a les fonts hel•lèniques.
MAPA
 |
Barcelona Movie Walks '25 |  |