/ Inici / Atractius / Pèrgoles de l'Avinguda IcàriaVersió per a imprimir
Pèrgoles de l'Avinguda Icària
    
|
|
Informació Històrica del lloc
L’obra dels arquitectes Enric Miralles i Carme Pinós, realitzada l’any 1992, està en consonància amb la idea de fer de la Vila Olímpica un barri modern i amb personalitat pròpia. El fet que el subsòl estigués ocupat per un immens col•lector, va impedir que es plantessin arbres a l’avinguda. Ja amb l’encàrrec confirmat, els arquitectes elegits varen projectar una obra que fos com una processó de gegants amb grans arbres metàl•lics que arribessin als quatre metres d’altura i que s’apropessin als edificis. L’agosarada proposta, finalment va ser rebutjada i replantejada tal com es pot veure avui dia.
Les pèrgoles d’acer pintat i fusta són una simbiosi entre vegetació i acer, una proposta d’híbrid entre natural i arquitectura, que donen un caire urbà avantguardista a l’artèria central de la Vila Olímpica. Aquestes construccions volen ser arbres, les branques dels quals es retorcen, s’inclinen, brillen i fan ombra sobre l’avinguda. És un projecte que funciona com una representació als ulls dels passejants. A l’estiu són una insòlita escenografia per als nombrosos patinadors que hi passen per sota.
Les pèrgoles d’acer pintat i fusta són una simbiosi entre vegetació i acer, una proposta d’híbrid entre natural i arquitectura, que donen un caire urbà avantguardista a l’artèria central de la Vila Olímpica. Aquestes construccions volen ser arbres, les branques dels quals es retorcen, s’inclinen, brillen i fan ombra sobre l’avinguda. És un projecte que funciona com una representació als ulls dels passejants. A l’estiu són una insòlita escenografia per als nombrosos patinadors que hi passen per sota.
Per conèixer millor la zona
Tal com es va fer per a les exposicions universals de 1888 i 1929, Barcelona va aprofitar un gran esdeveniment com els Jocs Olímpics del 1992 per transformar un gran espai a prop del mar que comprenia una sèrie de terrenys que eren ocupats per antigues fàbriques (moltes d’elles obsoletes) i per la línia fèrria. La Vila Olímpica, realitzada com a residència dels atletes, va representar una excusa perfecta per tal de facilitar una relació més estreta entre Barcelona i el mar. La transformació de la zona va ser absoluta, a més de 2.000 nous habitatges, es va remodelar l’antic passeig Marítim enllaçant el barri de la Barceloneta amb el Port Olímpic. Es varen millorar les xarxes viàries i ferroviàries, permetent alhora una recuperació de diverses platges per a la ciutat, així com la creació de varis parcs, entre els que destaca el Parc de Carles I d’una extensió de 5,5 hectàrees. A part de la zona residencial dissenyada per diversos arquitectes de prestigi, destaca el Port Olímpic de planta quadrangular amb un espigó en forma corbada d’uns 500 metres sobre el qual es pot passejar i on predominen els serveis d’oci, restaurants, bars i botigues. Els dos gratacels, Mapfre i Hotel Arts, sobresurten per la seva altura i espectacularitat, convertits en emblema de la ciutat.
MAPA
 |
Barcelona Movie Walks '25 |  |