/ Inici / Barcelona Movie Walks / La Barcelona de "Salvador"Versió per a imprimir

 • La pel•lícula es basa en el llibre “Compte enrere. La història de Salvador Puig Antich” (2001) de Francesc Ecribano, adaptat pel guionista Lluís Arcarazo. De fet, el propi Ecribano va suggerir el nom d’Arcarazo, donat que aquest quan es va publicar el llibre ja li va comentar que allí hi havia una pel•lícula. Es varen realitzar 10 versions del guió.

• La pel•lícula és una iniciativa del productor Jaume Roures. Persona compromesa en la seva època de joventut, va viure molt de prop la història de Salvador Puig Antich.

• Un dels objectius principals de la realització de la pel•lícula era poder contribuir a la revisió del cas que feia temps que intentaven les quatre germanes de Salvador. A més, es volia contribuir a recuperar la memòria històrica d’un dels fets més tràgics de darrer franquisme.

• Des del primer moment, els responsables de la producció varen tenir clar que no volien fer una pel•lícula minoritària propera al documental, sinó que arribés al màxim possible de públic nacional i internacional. Tot l’equip, en paraules del director, sabien que estaven fent una pel•lícula necessària i important.

• La pel•lícula va ser rodada en alta definició amb la utilització de dues càmeres. Fins i tot escenes d’acció com la manifestació de la Gran Via es varen rodar amb sis càmeres d’alta definició. A més, es va utilitzar per primer cop en el cinema un sistema de format anamòrfic que permetia que la pel•lícula fos un scope real.

• L’elecció del protagonista era clau pel desenvolupament del projecte. Segons Jaume Roures havia de ser conegut a nivell internacional. Daniel Brühl va ser la primera opció, donat que tenia molts punts a favor. A mes de ser un excel•lent i jove actor, tenia un reconeixement com a millor actor europeu, gràcies a l’èxit de Good Bye Lenin.

• Tot i els seus dubtes inicials per acceptar el paper (primera pel•lícula a Espanya i interpretar un personatge real), la dimensió social i política de la historia i l’emoció que va experimentar amb la lectura del guió, el varen convèncer. El fet de ser fill de mare catalana i pare alemany va facilitar l’ús amb comoditat del català i del castellà.

• Per documentar i millorar el guió varen ser entrevistats la majoria de persones que van viure la història de Salvador de prop. Des de les quatre germanes fins al pare Manero, passant pel funcionari de presons Jesús Irrure, la Montse Plaza, la Margalida i els companys del MIL. Fins i tot es va aconseguir una entrevista escrita amb Jean Marc Rouillan del MIL que compleix cadena perpetua a França.

• El rodatge va durar 14 setmanes de juliol a setembre del 2005 amb un pressupost aproximat de sis milions d’euros.

• El compositor de la banda sonora original és Lluís Llach, músic que va viure intensament la historia d’en Salvador i que, precisament, va dedicar el seu tema “I si canto trist” al record de Salvador Puig Antich.