/ Inici / Atractius / Hospital ClínicVersió per a imprimir
Hospital Clínic
.JPG.medium.jpg) .JPG.medium.jpg) .JPG.medium.jpg)
|
|
Informació Històrica del lloc
L’Hospital Clínic de Barcelona va nèixer com a institució el 1906, per iniciativa del Dr. Valentí Carulla, amb la subvenció de l’administració pública. Originàriament, el centre es va orientar a l’atenció de les classes socials més necessitades, amb la participació filantròpica de metges i monges. Durant la Guerra Civil, el Clínic va ser l’únic centre d’urgències que existia a la ciutat, motiu pel qual va atendre els molts ferits provocats pels bombardejos de l’aviació franquista. Des de la seva fundació, el Clínic ha acollit annexa la facultat de medicina de la Universitat de Barcelona, creada el 1843 a l’antiga seu del carrer del Carme, al barri del Raval.
L’hospital s’emmarca dins el conjunt arquitectònic d’estil eclèctic classicitzant de la facultat de Medicina, la façana de la qual s’obre al carrer Casanova. El projecte va ser signat per l’arquitecte Josep Domènech i Estapà i data de l’any 1904, constituïnt una de les propostes més innovadores de la Barcelona de tombant del segle XX. Del complex originari, només es conserva relativament intacte el cos central de la façana del carrer Casanova, format per un pòrtic columnat coronat per un frontó amb relleus al•legòrics.
L’hospital s’emmarca dins el conjunt arquitectònic d’estil eclèctic classicitzant de la facultat de Medicina, la façana de la qual s’obre al carrer Casanova. El projecte va ser signat per l’arquitecte Josep Domènech i Estapà i data de l’any 1904, constituïnt una de les propostes més innovadores de la Barcelona de tombant del segle XX. Del complex originari, només es conserva relativament intacte el cos central de la façana del carrer Casanova, format per un pòrtic columnat coronat per un frontó amb relleus al•legòrics.
Per conèixer millor la zona
A prop de l’Hospital Clínic, concretament al carrer Comte d’Urgell, núm. 187, es troba el recinte de l’antiga Escola Industrial de Barcelona, seu en l’actualitat de diverses entitats com la Facultat d’Enginyeria Tècnica de la Universitat Politècnica de Catalunya o l’Àrea de Patrimoni de la Diputació de Barcelona.
L’Escola Industrial, com a centre de formació, va nèixer el 1873, en plena època de la industrialització de Catalunya, amb la voluntat de preparar treballadors qualificats. El 30 de març de 1904 va adoptar el nom oficial d’Escola Industrial de Barcelona per Real Decret, i es va inaugurar amb aquesta denominació. Per iniciativa de Josep Puig i Cadafalch, l’escola va ser reestructurada i reinaugurada el 1914 pel president de la Mancomunitat, Enric Prat de la Riba. Aquesta nova singladura va incorporar les noves idees pedagògiques del moment, que abogaven pel mètode experimental i l’aprenentatge progressiu.
Després de la Guerra Civil i durant el franquisme el centre va continuar la seva labor amb la novetat que el curs 1960-61 va introduir el règim d’ensenyament diürn, per complementar l’oferta de tarda-nit característica de la història del centre. El 1963 es va acabar la construcció de l’edifici principal que presideix l’entrada al recinte pel carrer Comte Borrell.
L’Escola Industrial, com a centre de formació, va nèixer el 1873, en plena època de la industrialització de Catalunya, amb la voluntat de preparar treballadors qualificats. El 30 de març de 1904 va adoptar el nom oficial d’Escola Industrial de Barcelona per Real Decret, i es va inaugurar amb aquesta denominació. Per iniciativa de Josep Puig i Cadafalch, l’escola va ser reestructurada i reinaugurada el 1914 pel president de la Mancomunitat, Enric Prat de la Riba. Aquesta nova singladura va incorporar les noves idees pedagògiques del moment, que abogaven pel mètode experimental i l’aprenentatge progressiu.
Després de la Guerra Civil i durant el franquisme el centre va continuar la seva labor amb la novetat que el curs 1960-61 va introduir el règim d’ensenyament diürn, per complementar l’oferta de tarda-nit característica de la història del centre. El 1963 es va acabar la construcció de l’edifici principal que presideix l’entrada al recinte pel carrer Comte Borrell.
|
Descripció escenes
Salvador (Puig Antich)
.JPG.medium.jpg) .JPG.medium.jpg) .JPG.medium.jpg)
Hospital Clínic: La seqüència s’inicia en diversos plans de la llitera on porten al policia Francisco Anguas, que de fet ja va entrar mort a l’hospital. Es pot veure el cos del policia cosit a trets. Al cap d’uns instants, una segona llitera amb en Salvador travessa el mateix passadís. Tots dos son atesos pel metge de guàrdia, en Ramon Barjau que reconeix en Salvador, ja que com ell mateix diu havia anat al col•legi La Salle Bonanova amb el seu germà Joaquim.
|
Sabies que...
La seqüència està rodada al mateix Hospital Clínic. Els dos ferits varen arribar a dos quarts de set de la tarda. El cos d’en Francisco Anguas, malgrat el posterior informe oficial de la policia, tenia com a mínim 6 trets, fet que posa en dubte l’autor de la mort donat que es sabut que de la pistola d’en Salvador només varen sortir tres bales. Salvador va entrar a l’hospital amb dos trets al seu cos, un a l’espatlla i un altre a la mandíbula. Tot i que a la pel•lícula es pot veure que el metge li treu la bala de la mandíbula amb pinces, de fet ho va fer amb les mans. Un aspecte curiós és que l’equip mèdic porta guants, quant en aquella època pràcticament no s’utilitzaven.
En Salvador va estar allotjat a l’habitació número 22 de la planta cinquena de l’Hospital Clínic. Més de vint policies van ocupar la planta per vigilar el detingut. Sembla ser que durant el temps que va estar hospitalitzat, el varen tenir lligat amb unes manilles al capçal del llit.
|
La Barcelona de "Salvador"
/
Hospital Clínic
 |
Barcelona Movie Walks '24 |  |