/ Inici / Atractius / Presó ModelVersió per a imprimir
Presó Model
.JPG.medium.jpg) .JPG.medium.jpg) .JPG.medium.jpg)
|
|
Informació Històrica del lloc
La càrcer Model de Barcelona es va començar a edificiar el 1887 i es va inaugurar el 9 de juny de 1904. El seu nom reflecteix que es va concebre com un centre pioner que havia de marcar la línia del nou sistema penitenciari espanyol del moment. Aleshores el centre se situava als afores de la ciutat, en un solar ubicat en la confluència dels actuals carrers Provença, Entença, Rosselló i Nicaragua. És un exemple paradigmàtic de l’estil arquitectònic racionalista en aquest tipus de construccions penitenciàries, i concretament segueix el sistema cel•lular, radial i panòptic dissenyat per garantir el control visual de tot el complex des d’un sol punt central, habitualment una torre de vigilància. El 1908 el complex va experimentar una ampliació de 200 cel•les per a presos condemnats per sentència.
A partir de la Guerra Civil de 1936-1939, la càrcer Model va acollir a més dels delinqüents comuns, molts presos polítics i sindicals del règim franquista fins al punt de quadriplicar la seva capacitat òptima de reclusos. Molts cèlebres personatges de la vida política, social i cultural contemporània de Catalunya van passar durant el franquisme per les seves dependències. Constitueix uns dels símbols de la repressió política franquista a la ciutat, juntament amb el castell de Montjuïc.
A partir de la Guerra Civil de 1936-1939, la càrcer Model va acollir a més dels delinqüents comuns, molts presos polítics i sindicals del règim franquista fins al punt de quadriplicar la seva capacitat òptima de reclusos. Molts cèlebres personatges de la vida política, social i cultural contemporània de Catalunya van passar durant el franquisme per les seves dependències. Constitueix uns dels símbols de la repressió política franquista a la ciutat, juntament amb el castell de Montjuïc.
Per conèixer millor la zona
La presó model se situa entre els carrers de Rosselló, Provença, Entença i Nicaragua, tot ocupant l’equivalent de dues illes de cases de l’Eixample, a prop de la zona de la plaça d’Espanya i també del recinte de l’Escola Industrial i l’Hospital Clínic.
La plaça d’Espanya, l’Avinguda de la Reina Maria Cristina presidida per dues torres venecianes, la Font Màgica fotomusical i el Palau de Montjuïc, seu del Museu Nacional d’Art de Catalunya, formen part del projecte urbanístic desenvolupat amb motiu de la celebració de l’Exposició Internacional de Barcelona de l’any 1929.
D’altra banda, a la plaça d’Espanya també es localitza la plaça de braus les Arenes, obra de l’arquitecte August Font i Carreres construïda entre 1899 i 1900 en estil mudèjar. En l’actualitat, l’arquitecte britànic Richard Rogers, autor d'obres tan cèlebres com el Centre Georges Pompidou de París, la Terminal 4 de l’aeroport de Barajas de Madrid o l’edifici Lloyd’s de Londres, dirigeix el nou projecte de rehabilitació per convertir l'antiga plaça de braus en un complex d’oci i comercial però mantenint la façana original centenària.
Just darrera la plaça de les Arenes, en la confluència dels carrers Tarragona i Aragó, s’ubica el Parc de l’Escorxador o de Joan Miró, en els terrenys que antigament va ocupar l’antic escorxador municipal. Projectat pels arquitectes Antoni Solanas, Màrius Quinatana, Beth Galí i Andreu Arriola, va ser inaugurat l’any 1983 amb la presència protagonista de l’escultura titulada “Dona i Ocell”, de l’artista català Joan Miró.
La plaça d’Espanya, l’Avinguda de la Reina Maria Cristina presidida per dues torres venecianes, la Font Màgica fotomusical i el Palau de Montjuïc, seu del Museu Nacional d’Art de Catalunya, formen part del projecte urbanístic desenvolupat amb motiu de la celebració de l’Exposició Internacional de Barcelona de l’any 1929.
D’altra banda, a la plaça d’Espanya també es localitza la plaça de braus les Arenes, obra de l’arquitecte August Font i Carreres construïda entre 1899 i 1900 en estil mudèjar. En l’actualitat, l’arquitecte britànic Richard Rogers, autor d'obres tan cèlebres com el Centre Georges Pompidou de París, la Terminal 4 de l’aeroport de Barajas de Madrid o l’edifici Lloyd’s de Londres, dirigeix el nou projecte de rehabilitació per convertir l'antiga plaça de braus en un complex d’oci i comercial però mantenint la façana original centenària.
Just darrera la plaça de les Arenes, en la confluència dels carrers Tarragona i Aragó, s’ubica el Parc de l’Escorxador o de Joan Miró, en els terrenys que antigament va ocupar l’antic escorxador municipal. Projectat pels arquitectes Antoni Solanas, Màrius Quinatana, Beth Galí i Andreu Arriola, va ser inaugurat l’any 1983 amb la presència protagonista de l’escultura titulada “Dona i Ocell”, de l’artista català Joan Miró.
|
Descripció escenes
Salvador (Puig Antich)
 (Large).JPG.medium.jpg) .JPG.medium.jpg) .JPG.medium.jpg)  (Large).JPG.medium.jpg)
Presó Model: La presó Model, tant l’interior com l’exterior surt en varies seqüències. La primera d’elles és l’ingrés d’en Salvador després de rebre l’alta mèdica per part dels metges de l’Hospital Clínic. De fet és a l’interior de la Model quan es presenta a la pel•lícula el personatge de Salvador Puig Antich. Fins aquell moment només se li havia vist la cara plena de sang. També, en aquesta mateixa escena es presenta el carceller Jesús que mostra la brutalitat física amb un pres, tan habitual a la Model d’aleshores.
|
Sabies que...
Les seqüències ambientades a l’interior de la presó estan rodades a la Model de València que té una estructura similar a la de Barcelona, però estava en desús i bastant atrotinada. L’equip de direcció artística, en paraules del director de la pel•lícula Manuel Huerga, varen realitzar un treball fantàstic de maquillatge que va permetre utilitzar-la de forma creïble. La única diferència amb la Model dels anys setanta és l’escala situada al mig de la nau central que es posterior. Els diferents plans de l’exterior de la presó estan rodats a la Model de Barcelona
Salvador va ingressar a la presó Model el 2 d’octubre de 1973. va ser conduït a la cel•la 443 de la cinquena galeria. A la part final de la pel•lícula, un cop ja ha estat executat, un pla de la presó mostra aquesta cel•la. Curiosament, en aquesta cel•la dos anys més tard va estar tancat el membre d’ETA Wilson, cervell de l’atemptat contra Carrero Blanco. Malgrat l’amuntegament de la presó, els interns de la cinquena, considerats el més perillosos, estaven en habitacles individuals de cinc metres quadrats, tal com apareix a la pel•lícula.
|
La Barcelona de "Salvador"
/
Presó Model
 |
Barcelona Movie Walks '24 |  |