/ Inici / Atractius / Palau de la Música CatalanaVersió per a imprimir

Realitzat a partir del projecte de Lluís Domènech i Montaner entre 1905 i 1908, aquest edifici singular va constituir l’obra cabdal del Modernisme català i el símbol de la Renaixença de la cultura catalana. El Palau encarregat per l’Orfeó Català, institució coral fundada pel mestre Lluís Millet, s’alça en el solar de l’antic convent de Sant Francesc de Paula. L’edifici s’estructura al voltant de la sala de concerts de planta oval, planta baixa i dos pisos. El cos principal es sustenta en columnes que configuren uns grans arcs d’accés. Una balconada amb columnes revestides de mosaics envolta les dues façanes amb un interessant grup escultòric de Miquel Blay a la cantonada que simbolitza la cançó popular. Al segon pis hi havia fanals que s’han perdut, però queden els busts dels músics Palestrina, Bach, Beethoven i Wagner, obra d’Eusebi Arnau. A l’interior, la sala de concerts és una embriagadora successió d’escultures, vidrieres policromades, mosaics i elements decoratius que juguen, constantment, amb la percepció de la llum i el color. La imatge més famosa de la sala és la enorme i espectacular claraboia de vidre acolorit amb forma de campana invertida, d’una tona de pes. L’escenari de la sala és, sens dubte, l’escultura més espectacular del Palau. Dissenyat per Domènech i Montaner, però elaborat per Pau Gargallo, mostra tota la bellesa i esplendor del modernisme català.
L’ampliació realitzada el 2003 per Oscar Tusquets ha permès deixar a la vista la immensa vidriera original de Domènech que quedava amagada per la presència de l’església de l’antic convent.