/ Inici / Atractius / Plaça del Duc de MedinaceliVersió per a imprimir
Plaça del Duc de Medinaceli
Informació Històrica del lloc
La plaça del Duc de Medinaceli fou urbanitzada l’any 1844, a l’ombra de la Muralla de Mar, en una part de l’antic convent de Sant Francesc. El disseny i realització van ser obra de l’arquitecte Francesc Daniel Molina, arquitecte municipal de Barcelona fins l’any 1858 i també és l’autor de la plaça Reial (1858). Al centre de la plaça s’erigeix el monument dedicat a l’almirall Galcerán Marquet, destacable per ser de ferro colat, tècnica utilitzada per primera vegada a Barcelona en la realització d’elements decoratius de la via pública. De bona arquitectura i excel•lent escultura, aquest monument amb una font a la base, està encerclat de típiques palmeres del segle XIX barceloní. Aquesta intervenció es realitzà en el marc d’un procés generalitzat a Barcelona de substitució de convents per espais públics.
El convent de Sant Francesc, construït al segle XIII en homenatge del pas del Sant per Barcelona, fou inaugurat pel Rei Jaume I. Era un gran conjunt que arribava des de l’actual plaça fins la Rambla. Un fet que demostrava la importància del lloc, era que tots els reis de la Corona d’Aragó (des del segle XIV fins el XVI) quan arribaven per primera vegada a Barcelona, juraven públicament les constitucions o furs aquí. Aquest notable edifici que posseïa un gran claustre construït al segle XVI, fou enderrocat a partir de 1882. Un cop destruït el convent, el duc de Medinaceli reivindicà la propietat del terreny, com a hereu de les famílies de la noblesa catalana que l’havien cedit antigament per edificar-lo i, amb la finalitat de congraciar-se amb la ciutat, cedí una part dels terrenys per a que es construís una plaça.
El convent de Sant Francesc, construït al segle XIII en homenatge del pas del Sant per Barcelona, fou inaugurat pel Rei Jaume I. Era un gran conjunt que arribava des de l’actual plaça fins la Rambla. Un fet que demostrava la importància del lloc, era que tots els reis de la Corona d’Aragó (des del segle XIV fins el XVI) quan arribaven per primera vegada a Barcelona, juraven públicament les constitucions o furs aquí. Aquest notable edifici que posseïa un gran claustre construït al segle XVI, fou enderrocat a partir de 1882. Un cop destruït el convent, el duc de Medinaceli reivindicà la propietat del terreny, com a hereu de les famílies de la noblesa catalana que l’havien cedit antigament per edificar-lo i, amb la finalitat de congraciar-se amb la ciutat, cedí una part dels terrenys per a que es construís una plaça.
Per conèixer millor la zona
Entre les cases senyorials que encara existeixen a la plaça, la més destacable és la que està al número 8 fent cantonada amb el carrer Anselm Clavé (actualment és un hotel). El primer propietari fou n’Antonio López i López, un dels homes de negocis més influents de la segona meitat del segle XIX. Té un balcó amb balustrades de marbre, característic de l’arquitectura privada barcelonina del segle XIX. El número 3, cantonada amb el carrer Ample, és la casa natal de Josep Anselm Clavé, músic que visqué al segle XIX, creador dels Cors de Clavé, una entitat amb fins socio-artístics integrada per treballadors cantaires. Es l’antic palau dels Comtes de Santa Coloma, que posteriorment va passar a mans del banquer i alcalde de Barcelona Manel Girona. Actualment és el Registre Civil de Barcelona.
Precisament, el carrer Ample a partir del segle XVIII es va conformar com l’artèria social i comercial de Barcelona. Els virreis de Catalunya, l’aristocràcia, l’alta burgesia, els comerciants vinculats més o menys al món marítim, prestigiosos naviliers, etc., van córrer a fer-se una casa en aquest carrer. Avui dia, en contrast amb els restaurants i les botigues ètniques, encara es poden apreciar edificis amb més de dos cents anys d’història reconvertits amb altres usos. Un edifici destacat al carrer Anselm Clavé número 31, prolongació del carrer Ample fins el Portal de la Pau, és el Palau del Marqués d’Alfarràs, avui dia seu del Síndic de Greuges (defensor de les persones). L’edifici va ser construït el 1744 pels arquitectes Joan Anton Desvalls i l’italià Domenico Bagutti, els mateixos que van projectar i construir el Laberint d’Horta, també propietat del marquès d’Alfarràs. Només separada de la plaça del Duc de Medinaceli per l’edifici del Registre Civil, es troba la plaça de la Mercè, un dels racons més atractius de la zona. L’església de la Mercè és obra de Josep Mas i data de 1765-75 i respon als models de la Contrarreforma. Té planta de creu llatina amb cimbori i cúpula de creuer. La façana és interessant per ser l’únic exemple del Barroc barceloní que combina el frontis pla i els murs còncaus. És significatiu i no massa corrent en una església urbana el cambril afegit el 1888 per Joan Martorell, on es venera la imatge gòtica de la Mare de Déu de la Mercè, copatrona de Barcelona, obra de Pere Moragues.
La plaça està molt a prop de la Rambla, les Drassanes i el Port Vell.
Precisament, el carrer Ample a partir del segle XVIII es va conformar com l’artèria social i comercial de Barcelona. Els virreis de Catalunya, l’aristocràcia, l’alta burgesia, els comerciants vinculats més o menys al món marítim, prestigiosos naviliers, etc., van córrer a fer-se una casa en aquest carrer. Avui dia, en contrast amb els restaurants i les botigues ètniques, encara es poden apreciar edificis amb més de dos cents anys d’història reconvertits amb altres usos. Un edifici destacat al carrer Anselm Clavé número 31, prolongació del carrer Ample fins el Portal de la Pau, és el Palau del Marqués d’Alfarràs, avui dia seu del Síndic de Greuges (defensor de les persones). L’edifici va ser construït el 1744 pels arquitectes Joan Anton Desvalls i l’italià Domenico Bagutti, els mateixos que van projectar i construir el Laberint d’Horta, també propietat del marquès d’Alfarràs. Només separada de la plaça del Duc de Medinaceli per l’edifici del Registre Civil, es troba la plaça de la Mercè, un dels racons més atractius de la zona. L’església de la Mercè és obra de Josep Mas i data de 1765-75 i respon als models de la Contrarreforma. Té planta de creu llatina amb cimbori i cúpula de creuer. La façana és interessant per ser l’únic exemple del Barroc barceloní que combina el frontis pla i els murs còncaus. És significatiu i no massa corrent en una església urbana el cambril afegit el 1888 per Joan Martorell, on es venera la imatge gòtica de la Mare de Déu de la Mercè, copatrona de Barcelona, obra de Pere Moragues.
La plaça està molt a prop de la Rambla, les Drassanes i el Port Vell.
MAPA