Inici Barcelona Movie Walks Films Atractius
Idioma: 

 / Inici / Atractius / Cases RamosVersió per a imprimir

Cases Ramos
Informació Històrica del lloc
Són tres edificis modernistes units per una façana comuna, construïts entre el 1906 i el 1908 per l’arquitecte Jaume Torres i Grau, caracteritzat pels colors groguencs i les formes naturals com flors i abelles de la façana. Va ser un encàrrec del senyor Ricardo Ramos, empresari navilier. Al pati del darrere, a la cantonada amb el carrer Mont-Roig, es conserva un encantador templet modernista. El modernisme és present en tot l’edifici: esgrafiats, baranes dels balcons, sostres de guix, rajoles del terra, petits detalls als vestíbuls i ascensors, etc.
És un edifici plurifamiliar que contrasta amb les cases petites que l’envoltaven fa cent anys. De fet, és l’edifici que millor representa la incorporació del barri de Gràcia a Barcelona. A la casa, a més dels pisos i botigues de lloguer, vivia la família Ramos fins que la Guerra Civil de 1936 va provocar la seva marxa a Mallorca. Durant un temps el pis principal va ser ocupat per la CNT i la Falange fins que va ser retornat als seus propietaris. Les dècades següents van provocar una certa decadència de l’edifici fins al punt que, a començaments dels setanta, va haver-hi una proposta d’enderrocament amb motiu de l’obertura de la Ronda del Mig. Afortunadament, l’acció immediata d’Antoni de Moragues, aleshores Degà del Col•legi d’Arquitectes de Barcelona, demanant la declaració de Monument Nacional, la va salvar de l’enderroc.
L’any 2006, com a conseqüència del Centenari de les Cases Ramos, varen realitzar un dia de portes obertes per tal que tots els interessats poguessin gaudir d’un edifici tan singular.
Per conèixer millor la zona
Molt a prop de les Cases Ramos, al mateix barri de Gràcia es troba la Casa Vicens, primera obra d’Antoni Gaudí, realitzada entre 1883 i 1888. Va ser un encàrrec de Manuel Vicens, fabricant de rajoles de València, per construir una casa particular que havia de complir una doble missió: ser la llar dels Vicens i, alhora, anunciar les excel•lències dels productes que fabricava. Gaudí va donar al conjunt unes formes molt orientals inspirades en l’arquitectura índia i japonesa, i va recobrir bona part de les tres façanes amb unes espectaculars rajoles vidriades verdes i blanques. Un altre element d’interès és la tanca de ferro que intenta reproduir amb força èxit les fulles del margalló, una petita palmera endògena de Catalunya. L’any 2005 la UNESCO la va declarar Patrimoni de la Humanitat.
Aproximadament a un quilòmetre de les Cases Ramos es troba el Parc Güell, el somni urbanístic fracassat d’Eusebi Güell. L’encarregat de fer realitat aquest projecte d’urbanisme paisatgístic va ser Antoni Gaudí. Les obres s’iniciaren el 1900 i es van aturar definitivament el 1914. El parc es va obrir el 1922. Afortunadament, malgrat el fracàs del projecte, ens han quedat unes bones mostres de les genialitats de l’arquitecte com són l’entrada al parc pel carrer Olot, la sala hipòstila, la plaça amb el seu banc ondulat fet de trencadís i el famós drac. El 1984 va ser declarat patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Descripció escenes
Todo sobre mi madre
Cases Ramos: Els pares de la Rosa viuen en un d’aquests edificis. Es roden diverses escenes on apareixen varies habitacions del pis així com el vestíbul i l’escala per accedir al pis. Aquí es destaquen els plans més significatius:
1.Pla general de les Cases Ramos, d’estil modernista.
2.Interior de l’edifici, vestíbul i escales amb una rica decoració modernista. Primera visita de la Manuela (Cecilia Roth) i la Rosa a la seva mare.
3.Interior del pis dels pares de la Rosa. Mare i filla mantenen una discussió al voltant de la possible contractació de la Manuela com a cuinera.
4.Nou pla de l’escala de l’edifici on es troben la Rosa i l’assistenta dels seus pares.
5.Diversos moments (arribada de la Manuela, el pare es disposa a sortir amb el gos, etc.) des del rebedor del pis amb la porta que dona a l’escala oberta.
Sabies que...
El pis on es varen rodar les diverses escenes era el mateix en el que vivia en Ricardo Ramos (empresari navilier que va encarregar la construcció de l’edifici) les primeres dècades del segle XX. Té més de 500 metres i a la pel•lícula surt tal com es conserva avui dia. L’ excepció és, lògicament, el mobiliari modernista com el Sofà Doble, dissenyat per Antoni Gaudí per a la Casa Batlló i que es pot veure al MNAC (Museu Nacional d’Art de Catalunya). Quan es visita l’exterior de l’edifici, si hom es fixa amb atenció, veurà al balcó central de l’edifici principal un poster de la caràtula de “Todo sobre mi madre”.
La Barcelona de Pedro Almodóvar  /  Cases Ramos
      Barcelona Movie Walks '24