/ Inici / Atractius / Parc GüellVersió per a imprimir
Parc Güell
Informació Històrica del lloc
El Parc Güell és el magnífic fruit d’un fracàs. El seu promotor, l’aristòcrata Eusebi Güell, pretenia crear una ciutat jardí a la finca Can Muntaner de Dalt, situada al barri de La Salut a Gràcia. La finca era molt extensa, però, sens dubte, no era un lloc ideal per aquest tipus de construcció. Emplaçada a 150 metres sobre el nivell del mar, s’assentava sobre terrenys de poca qualitat amb una topografia força accidentada. L’any 1900 va encarregar les obres a Antoni Gaudí. A començaments de segle però, només s’havien venut tres parcel•les. Així doncs, el projecte va resultar un fracàs complet i el 1914 es van aturar els treballs. El que avui queda en peu d’aquella aventura són una sèrie d’estructures destinades a serveis comunitaris brillantment projectades per Gaudí, entre les que destaquen el viaductes de pedra que salven el desnivell, perfectament integrats en el paisatge, i la gran plaça rivetajada amb el banc de “trencadís”.
El Parc Güell va ser comprat per l’Ajuntament i convertit en parc públic l’any 1922. És un parc únic en el món, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1984.
El Parc Güell va ser comprat per l’Ajuntament i convertit en parc públic l’any 1922. És un parc únic en el món, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1984.
Per conèixer millor la zona
El parc està rodejat per una tanca que en la seva part superior està coberta de ceràmica amb medallons amb la inscripció “Park” i “Güell” feta amb “trencadís”. Aquests medallons són una mena de logotip del parc. N’hi ha quaranta situats en diferents llocs. La porta principal està situada al carrer Olot, entre dos pavellons que eren les antigues cases dels porters del parc. Les teulades d’ambdós pavellons estan coronades per cúpules amb forma de bolets. Entrant al parc, ens trobem amb una magnífica escalinata dividida en dues parts simètriques per un conjunt de figures: el cap de serp amb les quatre barres, el popular drac (convertit en icona de la ciutat) i l’estrany trípode amb simbologia no ben definida. Just a sobre de l’escalinata, una impressionant sala hipòstila té la missió de sustentar la gran plaça que està a sobre. Aquesta sala ocupa un espai format per 86 columnes dòriques. La gran plaça està limitada pel costat que dóna a la ciutat pel famós banc ondulat. Aquest banc és una meravella de forma, color i contrastos. Per realitzar-lo, Gaudí va comptar amb la col•laboració de Josep Maria Jujol, un especialista en disseny de “trencadís” (decoració amb ceràmica trossejada). Fa tot l’efecte d’un collage gegant. Gaudí estava molt interessat a assegurar una òptima comunicació entre les diferents parts del parc. Per això, va construir una xarxa de camins i, per connectar els diferents nivells, va realitzar tres viaductes. El parc allotja el Museu Gaudí, ubicat en la casa on va viure el mateix Gaudí des de 1906 fins a 1925.
Descripció escenes
Una casa de locos
Parc Güell: El Parc Güell és l’escenari de dues seqüències amb els mateixos protagonistes: en Xavier (Romain Duris) i l’Anne-Sophie (Judith Godrèche). Les dues escenes es desenvolupen a la gran plaça i, en concret, al famós banc ondulat de colors que se’ns presenta com un gran collage ple de llum i contrastos. La seva privilegiada situació permet que es puguin contemplar a la pel•lícula diversos plans de la parella asseguts al banc amb la major part de la ciutat de Barcelona al fons.
|
Sabies que...
En la segona seqüència, Xavier aconsegueix seduir a l’Anne-Sophie, gràcies als consells que prèviament li havia donat Isabelle, la seva amiga lesbiana. En diverses ocasions, Cédric Klapisch ha comentat que el personatge d’Isabelle està inspirat en una amiga que ell mateix va tenir a New York quan va estar dos anys estudiant cinema. El que no se sap és si la situació de l’escena també és autobiogràfica.
|
La Barcelona dels Erasmus
/
Parc Güell