/ Inici / Atractius / Teatre TívoliVersió per a imprimir

Al principi del segle XIX Barcelona era una ciutat industrial densa i tancada dins de les seves muralles. La necessitat d’apropar-se a la natura va provocar la construcció de grans avingudes arbrades, entre les quals destacava el passeig de Gràcia. Ocupant el traçat de l’antic camí de Jesús, entre el Portal de l’Àngel i l’expansiu poble de Gràcia, aquesta avinguda seria un eix determinant en el procés d’instauració del projecte de l’Eixample d’Ildefons Cerdà. A començaments del segle XX, el passeig és converteix en el carrer major de la nova Barcelona i en l’escenari d’una ciutat que inicia el segle amb l’empenta de la burgesia, l’esclat del modernisme i l’aparició de l’automòbil. Avui dia és la columna vertebral de l’Eixample. És una avinguda on es barregen cases particulars, comerços de prestigi, cafès, restaurants i bona part de les joies arquitectòniques del Modernisme, com són la Casa Lleó Morera de Domènech i Montaner, la Casa Amatller de Puig i Cadafach i les Cases Batlló i Milà (la Pedrera) de Gaudí. Destacar també, els bancs-fanals projectats el 1906 per Pere Falqués. Els bancs, de trencadís blanc i recordant formes gaudinianes i els fanals, de ferro forjat i amb formes vegetals, configuren un conjunt característic dins del Modernisme. Un altre dels elements significatius són els panots de la voravia, copiats de les rajoles dissenyades per Gaudí, pensades per al terra de la Casa Batlló i que es van instal•lar finalment a les cuines dels pisos de la Pedrera. L’any 2002 l’Ajuntament va pavimentar el passeig de Gràcia amb aquests panots, unes llosetes hexagonals e idèntiques, que descobreixen motius marins quan se les contempla en conjunts de sis peces: un pop, un cargol i una estrella de mar.