/ Inici / Atractius / La RamblaVersió per a imprimir
La Rambla
.JPG.medium.jpg) .JPG.medium.jpg) .JPG.medium.jpg) .JPG.medium.jpg) .JPG.medium.jpg)
|
 
|
Informació Històrica del lloc
La Rambla, en el seu origen, era una riera per on baixaven les aigües cap al mar, flanquejant la muralla medieval del segle XIII. Entre els segles XVI-XVII la riera es va anar configurant com a carrer amb la construcció d’una sèrie d’edificis conventuals, centres d’ensenyament i un teatre, tots ells de grans dimensions. A finals del segle XVII, amb l’enderrocament progressiu de la muralla, es va ordenar la Rambla, potenciant el seu caràcter de passeig, fet que motivà la construcció d’importants edificis senyorials. La desamortització de bens eclesiàstics del segle XIX, comportà el canvi definitiu de la Rambla. Els vells convents varen ésser substituïts per una plaça pública, un mercat, un teatre i altres edificis. A més, el passeig s’anava dotant de petits equipaments com les parades de flors i d’ocells, el quioscos, les cadires, les fonts i els fanals, que amb el pas del temps, s’han convertit amb els seus elements més característics i populars. Actualment, la Rambla està dividida en cinc trams: la de Canaletes, la dels Estudis, la de les Flors, la dels Caputxins i la de Santa Mònica. Noms que permeten recordar diferents etapes en la història del passeig més popular de Barcelona.
Per conèixer millor la zona
Molts són els edificis i elements singulars i històrics d’aquest emblemàtic passeig. Des de la plaça Catalunya en sentit mar, destacar, en primer lloc, la font de Canaletes, de la qual la tradició diu que qui beu de la seva aigua resta encisat i retorna segur a Barcelona. Baixant la Rambla a mà dreta, al número 107, es troba l’església de Betlem, únic testimoniatge dels edificis aixecats pels jesuïtes al llarg del passeig, d’un estil barroc xorigueresc poc comú a la ciutat. Un dels edificis més visitats avui dia és, sens dubte, el mercat de Sant Josep, conegut popularment com “la Boqueria”. Un mercat molt arrelat a la història de la ciutat amb una àmplia i variada oferta que satisfà tothom. En el número 61-65 es troba el Gran Teatre del Liceu, un dels gran teatres d’òpera d’Europa. Construït al segle XIX per la burgesia de la ciutat, ha patit dos incendis en la seva història. El primer el 1861, i el segon, més recent, l’any 1994. Va ser declarat sinistre total, essent reconstruït de nou i inaugurat l’any 1999 amb l’òpera Turandot de Puccini. En el carrer Nou de la Rambla, a escassos metres de la Rambla, es troba el Palau Güell, construït per Antoni Gaudí entre 1880-1886 per ser la residència de la família Güell. Fou declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO l’any 1986.
|
Descripció escenes
Una casa de locos
  
La Rambla: Xavier (Romain Duris) i Isabelle (Cécile de France) passegen per la part central de la Rambla en sentit mar, tot conversant sobre el fet que a Barcelona i a Catalunya es parlin dues llengües de manera habitual. L’escena està rodada a la Rambla dels Estudis, la part més alta d’aquesta cèntrica via. Diversos plans mostren la façana de l’església de Betlem i, just en front, el Palau Moja. Si es fixen amb atenció veuran un dels populars mims que s’instal•len per actuar en aquest passeig.
|
Sabies que...
Aquesta és una de les seqüències que Cédric Klapisch utilitza per poder tractar el tema de la diversitat cultural i lingüística d’Europa. Un fet que, segons ha comentat el director en diverses entrevistes, pot ser vist com un problema però, també, com una gran oportunitat. No és gens casual que a la seqüència sigui una noia belga francòfona, que no parla flamenc, la que percebi com un problema el fet d’utilitzar habitualment dues llengües, com són el català i el castellà.
|
La Barcelona dels Erasmus
/
La Rambla
 |
Barcelona Movie Walks '24 |  |