Inici Barcelona Movie Walks Films Atractius
Idioma: 

 / Inici / Atractius / Plaça Sant Felip NeriVersió per a imprimir

Plaça Sant Felip Neri
Informació Històrica del lloc
Aquesta plaça, com moltes altres places de la Barcelona antiga, es va construir sobre un cementiri. En aquest cas es tracta de l’antic cementiri de Montjuïc del Bisbe. La plaça té el nom del predicador jesuïta italià que va esdevenir sant. L’ambient de la plaça, amb les acàcies i el brollador, té un gran atractiu. La configuració actual és el resultat de les obres que es van fer els anys cinquanta del segle passat, en què es van instal•lar les cases dels gremis de Calderers i de Sabaters. Les dues cases reedificades són una bona mostra de la persistència que hi va haver a Catalunya dels elements gòtics dins de les construccions renaixentistes. A la casa del gremi de Sabaters recognoscible per l’escut gremial amb el lleó de Sant Marc, hi ha instal•lat el Museu del Calçat. Completa el conjunt, l’església barroca de Sant Felip Neri construïda durant el segle XVIII, en homenatge del sant. De nau única i capelles laterals intercomunicades, segueix el model de la famosa església del “Gesú” de Roma. A la façana de l’església hi ha una gran quantitat de senyals de metralla de la bomba que va caure el 30 de gener de 1938, la qual va matar més de vint nens que corrien a refugiar-se dels bombardeigs.
Per conèixer millor la zona
En sortir de la plaça pel carrer de Sant Felip Neri, hom troba la Baixada de Santa Eulàlia, on es pot llegir en unes rajoles a la paret el poema “Martiri” de Mossèn Cinto Verdaguer. La tradició diu que fou en aquesta baixada on varen fer rodar una bota amb ganivets clavats i la santa (copatrona de Barcelona) lligada dins. La baixada desemboca al carrer Banys Nous, el qual pren el nom d’una instal•lació de banys que hi havia a l’Edat mitjana. El conjunt de carrers dels voltants dels carrers del Call i Banys Nous formaven un dels barris jueus més importants de l’Europa medieval. Al carrer del Call, en els números 5 i 7, es pot veure restes d’una part de la muralla romana, amb cases medievals sobreposades. L’actual carrer de Sant Domènec del Call era conegut com el carrer de la Sinagoga Major. En els números 3 i 5 d’aquest mateix carrer hi ha abundants restes dels segles XIII al XV. Per aquest carrer s’arriba de nou a la plaça de Sant Felip Neri.
Descripció escenes
El Perfum
Plaça Sant Felip Neri: Jean-Baptiste Grenouille (Ben Whishaw) es troba de nou la venedora de prunes (Karoline Herfurth) en una plaça amb una font al mig. La foscor de l’espai permet a Grenouille acostar-se fins a escassos centímetres de la noia. En girar-se i veure’l de nou, s’espanta i crida. Grenouille li tapa la boca amb fermesa per tal que no la senti una parella que passava molt a prop, amb la mala sort que acaba ofegant-la. Delectós per absorbir el seu aroma la despulla per captar i aspirar el seu olor. A mesura que el cos es refreda, l’olor corporal va desapareixent amb la conseqüent desesperació de Grenouille.
Sabies que...
Amb l’excepció lògica d’amagar tots aquells elements actuals, la plaça amb la seva font és presentada a la pel•lícula tal com es pot veure avui dia. Per aconseguir la sensació de brutícia constant, també es varen manipular les parets, creant les humitats típiques de l’època. La seqüència es va rodar de nit per afavorir el joc de llums entre els dos personatges. Va ser un rodatge força difícil donat que va ploure i no varen tenir més remei que col•locar un tendal per seguir rodant. Un fet curiós, va ser la creació del color del cos mort de Karoline a postproducció. Un cop morta i despullada, quan Grenouille intenta absorbir el seu olor, la pell té un color natural, però a mesura que passa el temps va perdent color fins arribar a quasi blau.
La Barcelona de "El Perfum"  /  Plaça Sant Felip Neri
      Barcelona Movie Walks '19