/ Inici / Atractius / CatedralVersió per a imprimir
Catedral
.JPG.medium.jpg) .JPG.medium.jpg)   .JPG.medium.jpg)
|
|
Informació Històrica del lloc
La construcció de l’actual Catedral va començar a finals del segle XIII, en època del rei Jaume II, com informa una inscripció a la porta de sant Iu, i es completà bàsicament al llarg dels segles XIV i XV. La façana principal i el cimbori no es van iniciar fins a la darreria del segle XIX. La façana segueix en part el projecte del mestre francès Carlí que es conserva a l’Arxiu capitular datat de 1408. La Catedral és de dimensions mitjanes, donat que al final del segle XIII la seu era envoltada d’edificacions. Té una estructura de tres naus, típica del gòtic català. A les dues ales hi ha un conjunt de capelles situades entre els contraforts. També té un claustre adossat, dues torres i un gran cimbori. El claustre és de planta quadrangular amb quatre galeries que s’obren al jardí central configurades per arcs apuntats i separats per sòlids pilars. Des d’aquest punt es pot observar les torres octogonals del segle XIV que apareixen a la pel•lícula “El Perfum”. El claustre disposa també d’un petit estany amb oques blanques que simbolitzen la puresa virginal de Santa Eulàlia, patrona de la Catedral. Al costat de la porta de la Pietat, que dóna al carrer del mateix nom, hi ha un templet amb una font gòtica coronada per la figura de Sant Jordi i un brollador famós perquè cada any per Corpus es col•loca un ou al damunt del raig d’aigua (l’ou com balla).
Per conèixer millor la zona
Al costat de l’entrada principal de la Catedral es troba la plaça Nova, una de les imatges més suggeridores de la Barcelona romana. Aquí hi ha les dues torres que flanquejaven l’entrada a una de les portes de Barcino. La muralla i les torres romanes continuen cap a l’avinguda de la Catedral i més enllà. Al carrer del Bisbe amb la cruïlla del de Santa Llúcia hi ha dos elements que cal parar-hi atenció: d’una banda, la capella romànica de Santa Llúcia i, de l’altra, la Casa de l’Ardiaca, seu de l’Arxiu Històric de la ciutat. La petita capella és anterior a la construcció de la Catedral i és un dels pocs monuments romànics del barri que resten en peu. Pel que fa la Casa Ardiaca, aquesta construcció del segle XV es va aixecar damunt de la muralla romana, el parament de la qual es pot admirar tant des de fora com des d’endins. Destaca, al costat dret de la porta, un relleu amb una tortuga i cinc orenetes que adornen la bústia. És un encàrrec del Col•legi d’Advocats, que varen tenir la seu aquí, a l’arquitecte modernista Domènech i Montaner. Davant l’estranyesa de les figures, l’arquitecte va argumentar que representava la Justícia, que vola alt com les orenetes i és lenta com la tortuga. Situat entre els carrers del Bisbe, de la Pietat i del Paradís, es troben les Cases dels Canonges. Antigues residències dels canonges de la Catedral, aquests palaus gòtics restaurats a principis del segle XX, són, actualment, en part dependències de la presidència de la Generalitat de Catalunya. Destaca al carrer del Bisbe un pont neogòtic que travessa el carrer, obra realitzada el 1928 per Joan Rubió i Bellvé.
Al carrer Sant Sever es troba l’església del mateix nom. D’una sola nau, és una de les obres més importants del Barroc barceloní. Al carrer Paradís, a l’interior d’una casa gòtica, avui seu del Centre Excursionista de Catalunya, es conserven les úniques restes del temple romà dedicat a August (segle I). Es tracta de quatre columnes estriades.
Molt a prop de la Catedral es troba la captivadora plaça del Rei, un conjunt d’edificis medievals que representen el millor del poder de la Corona d’Aragó durant l’Edat Mitjana.
Al carrer Sant Sever es troba l’església del mateix nom. D’una sola nau, és una de les obres més importants del Barroc barceloní. Al carrer Paradís, a l’interior d’una casa gòtica, avui seu del Centre Excursionista de Catalunya, es conserven les úniques restes del temple romà dedicat a August (segle I). Es tracta de quatre columnes estriades.
Molt a prop de la Catedral es troba la captivadora plaça del Rei, un conjunt d’edificis medievals que representen el millor del poder de la Corona d’Aragó durant l’Edat Mitjana.
|
Descripció escenes
Manuale d'amore 2
   
Catedral: Mentre segueixen corrent i discutint per arribar a l’Ajuntament, Filippo (Antonio Albanese) i Fosco (Sergio Rubini) donen una curiosa volta pel Barri Gòtic, en concret per la part de darrera de la Catedral i pel carrer del Bisbe.
La seqüència permet admirar els murs de la Catedral, la porta de la Pietat de la Catedral que dóna al carrer del mateix nom i al pont neogòtic que travessa el carrer del Bisbe. |
Sabies que...
En un moment de la cursa que els ha de portar a l’Ajuntament, Filippo s’atura al carrer de la Pietat en veure un grup de músics. En un principi, podrien semblar un grup de figurants dels molts que apareixen a totes les pel•lícules però, en aquest cas es tracta de músics anònims reals. Els músics de carrer, en grup o individualment, són molt habituals a Barcelona, fins el punt que, donat el seu elevat nombre, es vol regular aquesta activitat, establint llocs per poder tocar i tipus de música segons els diferents espais assignats.
|
La Barcelona de "Manuale d'Amore"
/
Catedral
 |
Barcelona Movie Walks '24 |  |