Inici Barcelona Movie Walks Films Atractius
Idioma: 

 / Inici / Atractius / Plaça ReialVersió per a imprimir

Plaça Reial
Informació Històrica del lloc
Com altres indrets de la ciutat, la urbanització de la Plaça Reial és conseqüència de la desamortització eclesiàstica de 1835, quan els convents i les esglésies van ser confiscades per l’Estat. El convent dels Caputxins, instal•lat en aquest espai des de 1718, fou enderrocat donant pas a diversos projectes com un gran teatre o unes galeries vidrades que haurien estat les primeres d’Europa, anterior a les de Milà. Finalment, el 1848 es va decidir construir una plaça dissenyada per Francesc Daniel Molina. És una de les poquíssimes places tancades que té Barcelona, molt ben resolta a través dels seus passatges. Els edificis que l’envolten formen un conjunt uniforme amb la planta baixa porticada, façanes decorades amb motius de terra cuita hel•lenitzants, bustos de navegants i d’exploradors americans i escuts aguantats per infants indis. A finals del XIX varen instal•lar la font de ferro de les Tres Gràcies i els fanals amb braços a diferents alçades, com si es tractés de les branques d’un arbre, realitzats per un jove Antoni Gaudí. L’Ajuntament de Barcelona va encarregar a Gaudí un projecte de model de fanal de llum de gas per instal•lar a tota la ciutat. D’aquest ambiciós encàrrec, només es varen realitzar els dos fanals de la Plaça Reial i els tres del Pla de Palau. Tenen un peu de marbre de color fosc i la part central de la columna està coronada per dues serps enroscades en una vara i un casc alat, símbols de Mercuri, divinitat protectora del comerç, activitat molt característica de la ciutat. A més, a la columna es pot veure l’escut de Barcelona. Els anys 1982-84 la plaça fou remolada pels arquitectes Frederic de Correa i Alfons Milà, destacant especialment la supressió de la circulació de vehicles i la plantació de palmeres.
Per conèixer millor la zona
La plaça Reial és un espai força especial dins de la ciutat. Alguns elements que la fan singular són, en primer lloc, l’estètica del seu urbanisme i de la seva arquitectura, el fet que sigui un lloc de trobada de gent diversa, l’ambient que hi posen la multitud de bars, terrasses i locals nocturns que hi ha i, finalment, la història que han viscuts les seves quatre parets. Com si el temps s’hagués aturat en aquesta plaça, s’hi conserva encara un establiment del segle XIX. Al carrer del Vidre, que va des de la plaça Reial al carrer Ferran, hi ha l’Herboristeria del Rei, botiga que surt a la pel•lícula “El Perfum”. Enmig de l’herbolari hi ha una font on temps enrere es mantenien les sangoneres que s’utilitzaven per fer sagnies. La columna de marbre del centre de la fons està rematada per un bust de Linné, metge i botànic suec del segle XVIII.
A escassos metres de la plaça, es troba la Rambla. Sens dubte és el passeig més emblemàtic de la ciutat, ple de gent dia i nit, amb les seves característiques parades de flors i ocells, a més de quioscos de premsa, restaurants i botigues. Artistes de tot tipus, dibuixants, pintors, mims, malabaristes, donen encara més vida i animació a “la calle más alegre del mundo” en paraules del poeta Federico Garcia Lorca. Entre els molts edificis singulars del passeig, destacar el Gran Teatre del Liceu i el Mercat de Sant Josep més conegut per “la Boqueria”.
Descripció escenes
Una casa de locos
Plaça Reial: Xavier (Romain Duris) travessa tot carregat de maletes i motxilles la plaça Reial per a anar a trobar el carrer Escudellers Blancs, on viu la família Miralpeix, primera destinació de la seva experiència a Barcelona. Diversos plans zenitals mostren el protagonista caminant per la plaça, encerclant-lo en vermell amb unes lletres que diuen “je suis ici” (jo sóc aquí) per facilitar la seva identificació amb un cert aire de comicitat.
Sabies que...
El carrer Escudellers Blancs, domicili a la ficció de la família Miralpeix, amics de la mare d’en Xavier, es troba molt a prop de la plaça Reial. Porta el nom del gremi dels terrissaires blancs, és a dir, els que treballaven la terrissa fina.
Com a curiositat, esmentar que en aquest carrer va tenir un taller el pintor Pablo Picasso l’any 1899. Va ser precisament en aquest lloc on va conèixer en Jaume Sabartés, gran amic de joventut i secretari personal de l’artista des de 1935. Gràcies a ell, avui dia Barcelona disposa del Museu Picasso.
La Barcelona dels Erasmus  /  Plaça Reial
      Barcelona Movie Walks '19