Inici Barcelona Movie Walks Films Atractius
Idioma: 

 / Inici / Atractius / El Poble EspanyolVersió per a imprimir

El Poble Espanyol
Informació Històrica del lloc
A Montjuïc, en el marc de l’Exposició Internacional de 1929, va decidir-se la construcció d’un Poble Espanyol com a síntesi de l’arquitectura i l’artesania de les diverses regions espanyoles que s’inclouria entre els pavellons dedicats a l’art. Hi havia hagut altres exposicions on s’havien fet recreacions arquitectòniques com, per exemple, un barri medieval a Torí o un poble flamenc a Anvers. Per tant, el projecte hauria pogut quedar com un altre exercici escenogràfic però, el gran encert i les inquietuds culturals dels arquitectes Ramon Raventós i Francesc Folguera, junt amb els artistes Miquel Utrillo i Xavier Nogués, aconseguiren un conjunt respectuós i sensible d’elements arquitectònics de les diferents cultures espanyoles. L’objectiu no era reunir un conjunt d’obres mestres de l’arquitectura espanyola sinó construir un vertader poble amb tots els seus elements, carrers, places, edificis públics, botigues, etc. per tal d’oferir una síntesi de la varietat i complexitat d’Espanya, amb els seus diferents pobles, històries, cultures i llengües. Amb aquesta idea, els quatre professionals van realitzar diversos viatges per la península durant els anys 1927 i 1928 per recollir material iconogràfic. Donat el poc temps del que disposaven, l’Ajuntament de Barcelona va comprar un cotxe Hispano Suïssa i el va posar a la seva disposició, amb xofer inclòs. Durant aquests viatges, varen fer centenars de fotografies, anotacions i dibuixos que els van permetre d’escollir el que millor s’adaptava a la idea que havien de materialitzar. En total, varen realitzar tres viatges, visitant unes mil sis-centes poblacions. El Poble Espanyol va ser edificat en tretze mesos. En principi, havia de ser una obra efímera que havia de durar el mateix que l’Exposició Internacional però. va tenir tant d’èxit que va sobreviure a l’esdeveniment, sent actualment un espai molt estimat de la ciutat.
Per conèixer millor la zona
Al Poble Espanyol s’accedeix per una reproducció de la porta de San Vicente d’Àvila, la més imponent de les vuit que donen accés a aquesta ciutat, que va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, l’any 1985. Un cop travessada la plaça Castellana s’arriba a la plaça Major, l’autèntic centre neuràlgic del recinte, com passa a la majoria de pobles. Aquesta plaça té l’estructura de la plaça Major de Riaza, un poble de la província de Segòvia i al seu voltant s’hi han aixecat edificis provinents de diferents comunitats autònomes que constitueixen una mena de resum arquitectònic de la península. L’Ajuntament del Poble Espanyol, que tant protagonisme té a la pel•lícula, és una reproducció, més gran de l’original, del de Vall-de-Roures, un poble d’Aragó. A l’interior, l’escalinata que dóna accés a la primera planta està inspirada en un edifici de jesuïtes d’Oriola (Alacant) i a la sala principal s’hi ha reproduït el magnífic enteixinat i la galeria de fusta de la Sala Major de l’antic Palau de la Generalitat de València. A part d’aquest edifici, a la plaça hi ha reproduccions d’altres ajuntaments com els de Sigüenza, Graus o La Fresneda. Com ja s’ha comentat, la representació arquitectònica és amplia i diversa: s’hi pot trobar des de les grades de la catedral de Santiago fins a un monestir romànic català compost d’elements originaris de diferents monestirs de Catalunya, passant per el campanar d’Utebo, d’estil mudèjar, sens dubte una de les construccions més destacades del recinte, o un carreró emblanquinat i estret característic d’Andalusia, amb flors i arcs que serveixen de contraforts per aguantar les parets i les seves reixes. A més dels edificis, un conjunt interessant de botigues artesanals intentant representar la varietat de productes del país. A l’interior del recinte s’hi troben el Museu d’Arts, Indústries i tradicions populars i el Museu de les Arts Gràfiques. Per últim, destacar la incorporació al Poble Espanyol d’una excel•lent col•lecció d’art contemporani, propietat de Francisco Daurella. La Fundació Fran Daurel mostra més de 200 obres d’artistes tan rellevants com Picasso, Tàpies, Miró, Dalí, Saura o Chillida. Recentment, la Fundació ha creat el Jardí d’Escultures al que s’accedeix per la porta de Montblanc. Un espai de 3.500 m2 permet de gaudir d’una col•lecció de 27 escultures de 20 artistes contemporanis.
Molt a prop del Poble Espanyol, es troba el pavelló Mies van der Rohe, el CaixaFòrum i el MNAC, el museu d’art català més important del país.
Descripció escenes
El Perfum
El Poble Espanyol: En aquest espai es desenvolupen dues de les principals seqüències de la pel•lícula. L’escena que obre la pel•lícula, presenta a Jean-Baptiste Grenouille (Ben Whishaw) encadenat en un ambient fosc. Uns guardians el condueixen al balcó principal de l’ajuntament per mostrar-lo al poble de Grasse. La segona escena, a la part final, és la més espectacular de la pel•lícula. Grenouille ha de ser executat al centre de la plaça. Tot està preparat, el patíbul, el botxí, les autoritats polítiques i eclesiàstiques i el públic assistent. Des de la tarima, Grenouille contempla la situació quan de cop i volta treu el flascó del seu perfum i tira unes gotes en un mocador que llança a l’aire, volant per sobre de la multitud. El que primer era agressió i antipatia cap a ell es converteix per efecte del perfum en adoració i al final en èxtasi i entrega total de cossos i sexe.
Sabies que...
La plaça Major del Poble Espanyol representa a la ficció la plaça principal del poble de Grasse. A més, l’edifici que representa l’interior de l’ajuntament de Grasse, es troba a la mateixa plaça. Aquesta sala interior i el balcó on apareix Grenouille estan rodats a la reproducció de l’ajuntament de Vall-de-Roures. De les dues grans escenes que es roden a la plaça, es va decidir que la primera a l’inici de la pel•lícula es realitzés de nit i la darrera a la part final, de dia. La raó bàsica per aquesta decisió, és que és molt més costos i difícil tècnicament rodar de nit i l’escena final a la plaça major va durar un setmana. A més, en rodar de nit la primera seqüència, aconseguien més fàcilment l’ambient amenaçador, agressiu i perillós que volien presentar. L’escena final de l’execució va ser la més complexa de tot el rodatge. Varen participar més de 800 persones entre actors secundaris i figurants. Per aconseguir la intensitat i càrrega emocional de tots els participants, varen contractar el grup teatral de la Fura dels Baus que té, a més, la seu a Barcelona. L’escena es va plantejar com una gran coreografia emocional. Gràcies als molts assaigs conjunts durant els caps de setmana en un poliesportiu, sobretot per habituar-se a despullar-se tots a la vegada i tenir contacte entre els cossos, varen aconseguir rodar una escena com poques vegades s’ha fet al cinema.
La Barcelona de "El Perfum"  /  El Poble Espanyol
      Barcelona Movie Walks '19