Inici Barcelona Movie Walks Films Atractius
Idioma: 

 / Inici / Atractius / Cementiri de MontjuïcVersió per a imprimir

Cementiri de Montjuïc
Informació Històrica del lloc
El cementiri de Montjuïc, també conegut com del sud-oest per ser aquest el punt on es troba, va ésser inaugurat el 17 de març de 1883 a partir d’un projecte de l’arquitecte Leandre Albareda, el qual també va dirigir les obres i construí importants panteons d’aquest cementiri. El primer enterrat, va ser en Josep Fonrodona Riva, un indià cubà veí de Matanzas, tal com indica el seu epitafi. En aquella època, era alcalde en Rius i Taulet, l’impulsor del parc de la Ciutadella i de tantes altres iniciatives que van transformar per bé la Barcelona del segle XIX.
És un dels cementiris més grans de la ciutat i és l’únic que es divisa des del mar. Aquest enorme recinte d’àmplies avingudes, que té més de 150.000 sepultures, moltes dignes d’interès arquitectònic i escultòric, és la rèplica perfecta de l’arquitectura de l’Eixample. El Modernisme i el Noucentisme varen deixar les seves millors representacions tant a un lloc com a l’altre. Els barcelonins es poden sentir orgullosos d’aquest cementiri orientat al Mediterrani, el mar que uneix les cultures i conté la història del món.
Per conèixer millor la zona
Una de les més destacades obres de rehabilitació realitzades en els darrers temps al cementiri és sens dubte la Fosa de la Pedrera. El condicionament de l’antiga fosa comú, obra dels arquitectes Galí i Quintana, ha convertit aquest espai en un parc de xiprers, gespa, heures, bancs i columnes. En aquest terreny reformat d’uns sis quilometres d’extensió, a prop d’un petit estany, es troba el monument funerari d’en Lluís Companys, el President de la Generalitat de Catalunya, afusellat el 1940 al castell de Montjuïc, molt a prop de la fosa.
A la dècada dels seixanta del segle passat, el cementiri ja estava pràcticament saturat i només es permetia la inhumació dels cadàvers en les sepultures de propietat i en els nínxols de reserva. Entre les moltes persones rellevants enterrades en aquest cementiri, destaquem pintors con Ramon Casas i Joan Miró, escriptors con Josep Maria de Sagarra, Joan Salvat-Papasseit, Jacint Verdaguer i Joan Vinyoli, compositors com Isaac Albeniz i Frederic Mompou i en Joan Gamper, fundador del Futbol Club Barcelona.
L’arquitectura modernista està representada en nombrosos panteons on es pot apreciar la col•laboració entre arquitectes, escultors i marbristes. La necròpolis compta amb esplèndids treballs de pedra de Montjuïc (gres), en marbre, bronze, ferro forjat i els inigualables treballs de fosa de Masriera-Campins. Els professionals més prestigiosos de l’ època com Puig i Cadafalch, Clarassó, Llimona o Jujol, aprofitaven el que la burgesia acomodada no posés límits en els pressupostos de les sepultures per concebre obres de gran imaginació i bellesa.

El cementiri està a prop d’altres instal•lacions de la muntanya de Montjuïc com les esportives realitzades per als Jocs Olímpics conegudes com l’Anella Olímpica, l’Estadi Olímpic, el Palau de Sant Jordi i les Piscines Picornell.
Descripció escenes
Salvador (Puig Antich)
Cementiri de Montjuïc: Un Pla general mostra el familiars i amics al cementiri en el moment de col•locar la tomba al ninxol. Les expressions de tristesa i dolor queden reflectides en varis primers plans d’aquell dia plujós. Diversos plans deixen veure l’exterior del cementiri, a través de la porta de ferro tancada de la porta principal, amb una gran quantitat de persones protestant, malgrat la forta presència policial. La seqüència i la pel•lícula finalitzen amb una carrega de la policia amb el cementiri com a teló de fons i uns magnífics últims plans de roses vermelles cobrint el terra mentre la pluja segueix caient amb intensitat.
Sabies que...
El matí del 2 de març de 1973 un cotxe fúnebre amb el cos de Salvador Puig Antich, custodiat per quatre furgonetes de la policia va sortir de la presó Model en direcció al cementiri de Montjuïc. Els familiars, amics i advocats que veien definitivament esfumades les seves esperances, van seguir la comitiva fins el cementiri. Aquest estava completament ocupat per la policia política. A diferència de l’escena de la pel•lícula, on es veu un grup nombrós de persones a l’enterrament, només les germanes, Oriol Arau i un oncle de Josep Lluís Pons van poder accedir-hi.
La veu en off que s’escolta durant l’enterrament es part d’una carta que Imma Puig va escriure al seu germà Kim.
La cançó que tanca la pel•lícula és “I si canto trist” de Lluís Llach que precisament la va composar després de la mort d’en Salvador.
Un dels manifestants crida “La teva mort no serà en va”. Certament, les mobilitzacions que no s’havien fet abans de l’execució es van multiplicar després. Com a prova, el mateix 2 de març, més de 1.500 persones en van congregar al cementiri desafiant la policia. A partir d’aquell moment el nom de Salvador Puig Antich va estar al cor i a la gola de milers de persones que van sortir al carrer per protestar per la seva mort.
Està enterrat modestament en el nínxol 2737 (agrupació 14).
La Barcelona de "Salvador"  /  Cementiri de Montjuïc
      Barcelona Movie Walks '19