/ Inici / Atractius / Plaça ReialVersió per a imprimir

Com altres indrets de la ciutat, la urbanització de la Plaça Reial és conseqüència de la desamortització eclesiàstica de 1835, quan els convents i les esglésies van ser confiscades per l’Estat. El convent dels Caputxins, instal•lat en aquest espai des de 1718, fou enderrocat donant pas a diversos projectes com un gran teatre o unes galeries vidrades que haurien estat les primeres d’Europa, anterior a les de Milà. Finalment, el 1848 es va decidir construir una plaça dissenyada per Francesc Daniel Molina. És una de les poquíssimes places tancades que té Barcelona, molt ben resolta a través dels seus passatges. Els edificis que l’envolten formen un conjunt uniforme amb la planta baixa porticada, façanes decorades amb motius de terra cuita hel•lenitzants, bustos de navegants i d’exploradors americans i escuts aguantats per infants indis. A finals del XIX varen instal•lar la font de ferro de les Tres Gràcies i els fanals amb braços a diferents alçades, com si es tractés de les branques d’un arbre, realitzats per un jove Antoni Gaudí. L’Ajuntament de Barcelona va encarregar a Gaudí un projecte de model de fanal de llum de gas per instal•lar a tota la ciutat. D’aquest ambiciós encàrrec, només es varen realitzar els dos fanals de la Plaça Reial i els tres del Pla de Palau. Tenen un peu de marbre de color fosc i la part central de la columna està coronada per dues serps enroscades en una vara i un casc alat, símbols de Mercuri, divinitat protectora del comerç, activitat molt característica de la ciutat. A més, a la columna es pot veure l’escut de Barcelona. Els anys 1982-84 la plaça fou remolada pels arquitectes Frederic de Correa i Alfons Milà, destacant especialment la supressió de la circulació de vehicles i la plantació de palmeres.