Inici Barcelona Movie Walks Films Atractius
Idioma: 

 / Inici / Atractius / El Poble EspanyolVersió per a imprimir

El Poble Espanyol
Informació Històrica del lloc
A Montjuïc, en el marc de l’Exposició Internacional de 1929, va decidir-se la construcció d’un Poble Espanyol com a síntesi de l’arquitectura i l’artesania de les diverses regions espanyoles que s’inclouria entre els pavellons dedicats a l’art. Hi havia hagut altres exposicions on s’havien fet recreacions arquitectòniques com, per exemple, un barri medieval a Torí o un poble flamenc a Anvers. Per tant, el projecte hauria pogut quedar com un altre exercici escenogràfic però, el gran encert i les inquietuds culturals dels arquitectes Ramon Raventós i Francesc Folguera, junt amb els artistes Miquel Utrillo i Xavier Nogués, aconseguiren un conjunt respectuós i sensible d’elements arquitectònics de les diferents cultures espanyoles. L’objectiu no era reunir un conjunt d’obres mestres de l’arquitectura espanyola sinó construir un vertader poble amb tots els seus elements, carrers, places, edificis públics, botigues, etc. per tal d’oferir una síntesi de la varietat i complexitat d’Espanya, amb els seus diferents pobles, històries, cultures i llengües. Amb aquesta idea, els quatre professionals van realitzar diversos viatges per la península durant els anys 1927 i 1928 per recollir material iconogràfic. Donat el poc temps del que disposaven, l’Ajuntament de Barcelona va comprar un cotxe Hispano Suïssa i el va posar a la seva disposició, amb xofer inclòs. Durant aquests viatges, varen fer centenars de fotografies, anotacions i dibuixos que els van permetre d’escollir el que millor s’adaptava a la idea que havien de materialitzar. En total, varen realitzar tres viatges, visitant unes mil sis-centes poblacions. El Poble Espanyol va ser edificat en tretze mesos. En principi, havia de ser una obra efímera que havia de durar el mateix que l’Exposició Internacional però. va tenir tant d’èxit que va sobreviure a l’esdeveniment, sent actualment un espai molt estimat de la ciutat.
Per conèixer millor la zona
Al Poble Espanyol s’accedeix per una reproducció de la porta de San Vicente d’Àvila, la més imponent de les vuit que donen accés a aquesta ciutat, que va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, l’any 1985. Un cop travessada la plaça Castellana s’arriba a la plaça Major, l’autèntic centre neuràlgic del recinte, com passa a la majoria de pobles. Aquesta plaça té l’estructura de la plaça Major de Riaza, un poble de la província de Segòvia i al seu voltant s’hi han aixecat edificis provinents de diferents comunitats autònomes que constitueixen una mena de resum arquitectònic de la península. L’Ajuntament del Poble Espanyol, que tant protagonisme té a la pel•lícula, és una reproducció, més gran de l’original, del de Vall-de-Roures, un poble d’Aragó. A l’interior, l’escalinata que dóna accés a la primera planta està inspirada en un edifici de jesuïtes d’Oriola (Alacant) i a la sala principal s’hi ha reproduït el magnífic enteixinat i la galeria de fusta de la Sala Major de l’antic Palau de la Generalitat de València. A part d’aquest edifici, a la plaça hi ha reproduccions d’altres ajuntaments com els de Sigüenza, Graus o La Fresneda. Com ja s’ha comentat, la representació arquitectònica és amplia i diversa: s’hi pot trobar des de les grades de la catedral de Santiago fins a un monestir romànic català compost d’elements originaris de diferents monestirs de Catalunya, passant per el campanar d’Utebo, d’estil mudèjar, sens dubte una de les construccions més destacades del recinte, o un carreró emblanquinat i estret característic d’Andalusia, amb flors i arcs que serveixen de contraforts per aguantar les parets i les seves reixes. A més dels edificis, un conjunt interessant de botigues artesanals intentant representar la varietat de productes del país. A l’interior del recinte s’hi troben el Museu d’Arts, Indústries i tradicions populars i el Museu de les Arts Gràfiques. Per últim, destacar la incorporació al Poble Espanyol d’una excel•lent col•lecció d’art contemporani, propietat de Francisco Daurella. La Fundació Fran Daurel mostra més de 200 obres d’artistes tan rellevants com Picasso, Tàpies, Miró, Dalí, Saura o Chillida. Recentment, la Fundació ha creat el Jardí d’Escultures al que s’accedeix per la porta de Montblanc. Un espai de 3.500 m2 permet de gaudir d’una col•lecció de 27 escultures de 20 artistes contemporanis.
Molt a prop del Poble Espanyol, es troba el pavelló Mies van der Rohe, el CaixaFòrum i el MNAC, el museu d’art català més important del país.
MAPA
      Barcelona Movie Walks '19