/ Inici / Atractius / Carrer GironaVersió per a imprimir
Carrer Girona
 (Large).jpg.medium.jpg)  (Large).jpg.medium.jpg)  (Large).jpg.medium.jpg)
|
|
Informació Històrica del lloc
El carrer Girona, ubicat en la denominada Dreta de l’Eixample, forma part de la trama urbanística característica d’aquest barri de Barcelona, fruit del projecte de l’urbanista Ildefons Cerdà (1859). El seu traçat segueix la direcció muntanya-mar. En la proposta de nomenclàtor dels carrers de l’Eixample redactada per l’escriptor Víctor Balaguer (1865) ja apareix el nom d’aquest carrer dedicat a la capital del Gironès, antic municipi iber primer i romà posteriorment (Gerunda). Però, no fou fins al 18 de maig de 1905 quan es van endegar les obres d’obertura d’aquesta via urbana amb l’urbanització del tram que discorre entre el carrer Mallorca i l'avinguda Diagonal.
En aquest carrer, concretament a la cruïlla amb el carrer Consell de Cent, es va produir l’emboscada per part de membres de la Brigada Político Social el 25 de setembre de 1973 en la qual fou capturat Salvador Puig Antich, en un dels llocs clandestins de trobada dels militants del MIL. Després d’un tiroteig a l’interior del portal del número 70 del carrer Girona, Puig Antich va resultar ferit i el policia Francisco Anguas Barragán va perdre la vida.
En aquest carrer, concretament a la cruïlla amb el carrer Consell de Cent, es va produir l’emboscada per part de membres de la Brigada Político Social el 25 de setembre de 1973 en la qual fou capturat Salvador Puig Antich, en un dels llocs clandestins de trobada dels militants del MIL. Després d’un tiroteig a l’interior del portal del número 70 del carrer Girona, Puig Antich va resultar ferit i el policia Francisco Anguas Barragán va perdre la vida.
Per conèixer millor la zona
El carrer Girona conserva alguns exemples arquitectònics de rellevància, especialment de l’arquitectura modernista, que formen part de l’itinerari patrimonial de la ciutat denominat Quadrat d’Or, que abraça una àmplia zona a l’entorn de l’eix definit pel Passeig de Gràcia. Alguns dels exemples arquitectònics més significatius són la casa d’Eduardo de Lamadrid, projectada per l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner el 1902. Aquest immoble s’ubica al carrer Girona, número 113. Un altre exemple destacat és la casa d’Isabel Pomar, ubicada al carrer Girona, número 86, construïda entre 1904 i 1906 també en estil modernista per Joan Rubió i Bellver. Altres edificis singulars són la casa d’Esperança Isern (carrer Girona, núm. 67), del 1908-1910; la casa de Jacinta Ruiz (carrer Girona, núm. 54), de 1904-1909; o la casa de Francesc Cairó (carrer Girona, núm. 132), edificada entre 1909 i 1910. Tots ells recorden quan el carrer Girona era essencialment una via residencial de la burgesia catalana del tombant del segle XX.
MAPA
 |
Barcelona Movie Walks '24 |  |