Cinema

Platja de la Barceloneta
Passeig Marítim de la Barceloneta
Compresa entre la de platja de Sant Sebastià i el Port Olímpic, té uns 1.100 metres de llargada i ocupa tot el front marítim del barri de la Barceloneta. Equipada amb tota mena de serveis, ha esdevingut una platja urbana molt freqüentada tants pels residents com pels turistes.
Sobre la platja de la Barceloneta hi havia els populars “xiringuitos” de paelles i peix, amenitzats per personatges pintorescos, que havien estat un dels atractius turístics de Barcelona en el periode 1960-80. Arran de les obres olímpiques de 1992, fou objecte d’una profunda remodelació, fent desaparèixer aquells locals singulars. Actualment l’espai l’ocupa una àmplia franja pavimentada amb fusta, entre la primera línia d’edificis i la platja.
Sobra la sorra, hi ha una escultura avantguardista, (“Homenatge a la Barceloneta”) de Rebecca Horn. És una obra impactant als ulls dels passejants. Està feta amb quatre blocs de vidre sobreposats i alhora mal posats per donar al conjunt un aire inestable. Dintre de cada bloc llueix un llum de poca intensitat, i un sistema de megafonia emet un so inquietant.

Port Olímpic

El Port Olímpic és el port esportiu de la ciutat, ubicat just a la vora de la Vil•la Olímpica, entre les platges de Nova Icària i de la Barceloneta. Va ser dissenyat pels arquitectes Oriol Bohigas, Josep Martorell, David Mackay i Albert Puigdomènec, i les obres s’iniciaren el 1991 sota la direcció de l’enginyer Joan Ramon de Clascà, amb vistes als Jocs Olímpics de 1992. Així, va acollir les competicions de vela d’aquesta cita olímpica.

En l’actualitat és, més enllà de la seva funció portuària, un important centre d’oci de la capital catalana, amb una àmplia oferta de restaurants, bars, discoteques i hotels.

Presó Model

La càrcer Model de Barcelona es va començar a edificiar el 1887 i es va inaugurar el 9 de juny de 1904. El seu nom reflecteix que es va concebre com un centre pioner que havia de marcar la línia del nou sistema penitenciari espanyol del moment. Aleshores el centre se situava als afores de la ciutat, en un solar ubicat en la confluència dels actuals carrers Provença, Entença, Rosselló i Nicaragua. És un exemple paradigmàtic de l’estil arquitectònic racionalista en aquest tipus de construccions penitenciàries, i concretament segueix el sistema cel•lular, radial i panòptic dissenyat per garantir el control visual de tot el complex des d’un sol punt central, habitualment una torre de vigilància. El 1908 el complex va experimentar una ampliació de 200 cel•les per a presos condemnats per sentència.

A partir de la Guerra Civil de 1936-1939, la càrcer Model va acollir a més dels delinqüents comuns, molts presos polítics i sindicals del règim franquista fins al punt de quadriplicar la seva capacitat òptima de reclusos. Molts cèlebres personatges de la vida política, social i cultural contemporània de Catalunya van passar durant el franquisme per les seves dependències. Constitueix uns dels símbols de la repressió política franquista a la ciutat, juntament amb el castell de Montjuïc.

Rambla del Mar
Passeig de Colom
El passeig de la Rambla del Mar és una plataforma flotant que uneix el Portal de la Pau amb el Moll d’Espanya, on hi ha tota la zona lúdica del Maremagnum, l’Imax i els clubs nàutics. Va començar a funcionar l’any 1994. De fet, és la continuació de La Rambla cap al mar, i s’obre perquè puguin passar els vaixells, ja que tanca una dàrsena navegable. El seu disseny és molt original en el paviment de fusta i formes corbes que recorden l’estil de l’artista modernista Jujol, així com també en les pèrgoles corbes que suporten els llums. El projecte es deu als arquitectes Helio Piñón i Albert Viaplana, que també són els autors de l’edifici del Maremagnum.

Teatre Tívoli
Carrer Casp 8
El teatre Tívoli té el seu origen en les instal.lacions recreatives, pròpies de segle XIX, que hi havia instal•lades al llarg del passeig de Gràcia, en aquest cas en els Jardins Tívoli entre els actuals carrers de Consell de Cent i de València. El 1868, amb la incorporació de l’empresari Ignasi Elias i Font, el teatre va fer un salt qualitatiu. Es va bastir un nou teatre on el públic podia gaudir d’obres de dramaturgs reconeguts com Frederic Soler més conegut per “Pitarra”. En aquella època era el teatre més freqüentat dels que tenien programació d’estiu. Fou traslladat de forma estable a l’actual edifici, inaugurat el 1917 segons projecte de Miquel Madorell. Cal destacar la façana amb nombroses obertures vidrades emmarcades per columnes i la marquesina de ferro i vidre.

Telefèric del Port

El telefèric del Port és un mitjà magnífic per observar des d’un punt de vista privilegiat tot el port de Barcelona i les activitats que s’hi realitzen. La sensació d’alçada, de moviment i de passar desapercebut als ulls dels qui són a terra és molt especial. El telefèric va ser projectat amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929 (tot i que va començar a funcionar l’any 1931) per l’enginyer Carles Buïgas, autor també de les fonts de colors de Montjuïc, considerada la seva obra mestra. Carles Buïgas era fill de Gaietà Buïgas, l’autor del monument a Colom. El telefèric uneix la zona de Miramar a la muntanya de Montjuïc, amb la Torre de Jaume I, al costat del World Trade Center, al ben mig del Port Vell, i amb la Torre de Sant Sebastià, situada ja al límit del port i tocant a la platja. Quan es va inaugurar l’any 1931, hi havia quatre cabines que funcionaven simultàniament, dues entre Miramar i Jaume I i dues entre Jaume I i Sant Sebastià, de manera que calia fer transbordament a la meitat del trajecte. Un cop finalitzada la Guerra Civil (1939), la línia va deixar de funcionar fins que l’any 1963 es va reobrir, però només amb dues cabines que realitzen el recorregut complet.

Temple Expiatori de la Sagrada Família
Plaça de la Sagrada Família
L’origen del temple expiatori de la Sagrada Família es remunta a 1869, quan Josep Maria Bocabella va tenir la idea d’aixecar un temple en honor de la Sagrada Família. Després de comprar uns terrenys, els 1882 s’inicià la construcció d’una església d’estil neogòtic amb l’objectiu d’erigir una catedral dels pobres. El primer arquitecte va ser Francesc de Paula Villar, però la falta d’entesa amb Bocabella va portar que aquest fes un canvi radical. Va ser substituït per Antoni Gaudí, que va presentar un nou projecte molt més ambiciós. Planteja un conjunt original i atrevit on la verticalitat destaca principalment. El temple fou ideat com una construcció simbòlica, amb una gran torre central dedicada al Salvador de 170 metres i amb tres façanes monumentals: l’oriental del Naixement de Crist amb una profusa decoració naturalista i pràcticament finalitzada per Gaudí; l’occidental de la Passió i Mort iniciada al 1954 i acabada recentment on destaca el pòrtic amb escultures de Josep Maria Subirachs; i la meridional de la Glòria que serà la façana principal i que està pendent de construir. L’interior s’estructura com una planta basilical en cinc naus aguantades per columnes iniciades amb creuer, àbsis amb girola i capelles radials i cripta. Actualment, continuen les obres de l’edifici amb la nau en un estat molt avançat de construcció. L’Any 2005, la UNESCO va declarar Patrimoni de la Humanitat la façana del Naixement i la cripta.

Tibidabo

El Tibidabo és un dels atractius turístics més emblemàtics de la ciutat, no només com a centre d’oci, sinó també com a mirador privilegiat de Barcelona enclavat en un entorn paisatgístic immillorable: la serra de Collserola.
Els orígens del parc d’atraccions del Tibidabo es remunten a final del segle XIX, gràcies a la iniciativa del doctor Salvador Andreu, que es va fer famós per les pastilles homònimes contra la tos. A continuació, a començament del segle XX, el mateix metge va impulsar la urbanització de l’avinguda del Tibidabo, que va esdevenir una zona residencial de classe alta de palauets i edificis senyorials d’estil modernista. Com a colofó, també es van posar en funcionament el 1901 el Tramvia Blau, un dels símbols del transport metropolità, que unia l’avinguda del Tibidabo amb el peu de funicular, i el mateix funicular que pujava fins a dalt del parc d’atraccions.

Un dels elements característics del complex del Tibidabo és el Temple Expiatori del Sagrat Cor, que rememora el caràcter pietòs de l’orígen etimològic del nom de la muntanya del Tibidabo. “Tibidabo” és la unió de l’expressió llatina tibi dabo (“et donaré”), preses del passatge de l’evangeli de Sant Mateu en el qual recorda la tercera temptació de Satanàs a Jesús en el desert: “Et donaré tot això si et postres i m’adores”. El temple basílica es va construir entre els anys 1902 i 1961, seguint el projecte dissenyat per l’arquitecte Enric Sagnier. Al costat de la basílica es conserva l’ermita primigènia construïda en el punt més alt de la muntanya. Des d’aquest conjunt es poden gaudir unes de les millors vistes de la ciutat, banyada pel Mediterrani.

El mes de desembre de 2008 el Parc d’Atraccions ha inaugurat una nova muntanya rusa, de grans proporcions, que ha comportat la tal•la de diversos arbres del bosc de Collserola i una polèmica amb els veïns que ha tingut un ampli ressò en els mitjans de comunicació.

Universitat de Barcelona
Gran Via Corts Catalanes 585
L’any 2005 la Universitat de Barcelona va commemorar els 555 anys de la seva fundació per reial privilegi concedit pel rei Alfons el Magnànim el 3 de novembre de 1450. Després del trasllat forçós de totes les universitats catalanes a Cervera, com a conseqüència de la derrota militar de 1714, més de cent anys després, el 1842, després de moltes pressions, la Universitat tornà de nou a Barcelona. L’actual edifici de la Gran Via fou construït entre 1863 i 1873 com a seu definitiva de la Universitat de Barcelona. Projectat per l’arquitecte Elies Rogent, aquest pren com model l’arquitectura romànica, l’art múdejar i el renaixentista. L’edifici ocupa l’espai de dues illes de l’Eixample. Al nucli central d’aquesta immensa construcció se situa l’escala d’honor i el Paranimf. La riquesa ornamental d’algunes parts de l’interior destaca amb la senzillesa de les façanes exteriors on s’obren finestrals d’inspiració renaixentista. A ambdós costats de la part central s’obren dos patis de dues altures que semblen veritables claustres conventuals, rodejats d’arcades suspeses per columnes. Les classes a la nova Universitat de Barcelona es van inaugurar l’any 1871.

Via Laietana
Via Laietana
L’obertura de la Via Laietana s’inicia a la primera dècada del segle XX, fruit de la signatura d’un conveni entre l’Ajuntament i el Banco Hispano Colonial. El projecte es va anomenar la “Reforma”, donat que va ser la primera reforma d’una ciutat que encara tenia carrers medievals, i començava així a sanejar el seu casc antic. Seguint la idea del urbanista Ildefons Cerdà, la Via Laietana és va convertir en una via ràpida per tal de connectar l’Eixample amb el port. Per aconseguir aquesta traçada, molts carrerons petits van desaparèixer, permetent l’arribada de la llum del sol a un barri antic i fosc.
Amb el pas del temps, la Via Laietana esdevingué un important nucli d’activitats terciàries, el que originà una tipologia d’edificis, emmarcats dins del formalisme noucentista amb clares referències al model nord-americà de l’Escola de Chicago.
S’anomena Via Laietana en record dels laietans, poble íber establert a la zona entre el riu Llobregat i el riu Tordera, en el que avui són les comarques del Maresme, el Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallés.

/ Inici / Atractius